Icària literària

El 1969 Ma Aurèlia Capmany publica "Feliçment soc una dona" però quin era el context social i literari d'aquest any? Aquí ho trobareu. Al llarg dels anys seixanta, la dissidència dins l'Espanya franquista creixia mentre el govern oscil·lava entre un cert nivell de tolerància i la repressió completa.  Paral·lelament als grups subversius tradicionals - comunistes, anarquistes... - en sorgien d'altres des de cercles catòlics, per exemple, més dificílment etiquetables. A més, de l'estigma de ser detingut, s'havia passat a l'orgull, perquè demostrava que defensaves la llibertat que la dictadura negava. Així s'entén que la policia armada digués coses tipus: "si els colpegem, llueixen les seves ferides en combat davant dels seus companys; si els detenim, es converteixen en màrtirs i els professors els aproven sense que hagin de demostrar res." D'altra banda la dictadura volia que li permetessin entrar a la Comunitat Econòmica europea

Contextualització, l'autora: El 1966 la Maria Aurèlia Capmany publicà l’ assaig "La dona a Catalunya: consciència i situació", per encàrrec dels editors de la col·lecció "Llibres a l’abast" d’Edicions 62, Max Cahner i Josep Benet.  Un llibre d’assaig escrit el 1966 en català sobre la dona catalana, escrit per una dona i encarregat per uns editors necessàriament volia dir que alguna cosa estava canviant en aquella societat catalana dels anys 60 i 70: "Alguna cosa ha canviat, no sols en la realitat del nostre medi ambient, sinó a nivell internacional, perquè una editorial donés via franca a un tema, que havia estat silenciat des de feia molts anys. (Capmany, 1978: 7)".  Dos anys més tard, Maria Aurèlia Capmany va escriure "La dona catalana" i, tot seguit, el 1969 escriu la novel·la "Feliçment, jo sóc una dona", que és la que nosaltres llegim i estudiem. En aquesta obra abocà tots els coneixements adquirits sobre la dona

Abans de començar amb la novel·la, la contextualitzarem. Explicarem primer qui era Ma Aurèlia Capmany: De material audiovisual podem consultar: :   http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-meu-avi/maria-aurelia-capmany-una-dona-lliure/video/3463230/   ("El meu avi" TV3) http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/especials/maria-aurelia-capmany-20-anys-despres/video/3880790/  (Documental de TV3 que repassa la seva vida i el llegat que ens ha deixat) http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/maria-aurelia-capmany/video/5622873/  ("Retalls" TV3, intenta mostrar-ne la personalitat) http://www.rtve.es/alacarta/videos/personatges/arxiu-tve-catalunya-personatges-maria-aurelia-capmany/2823357/  ("Personatges"TVE, entrevista biogràfica) http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/724  l'autora ens explica les seves vivències personals d'infantesa i formació sempre amb referència al procés creatiu literari i a l'ofici d'escriptor. "Feminisme i Ma

Aquí hi trobareu uns quants comentaris de poemes en profunditat i uns quants poemes musicats: Comentaris en profunditat: d'Amb ronca veu: d'El guany El poema “El guany” és el cinquè poema de la primera part del llibre. En aquesta composició la mar funciona com a imatge del món interior del poeta i quan aquest es capbussa en les seves fondàries (“baixa al fons” = món interior del poeta) s’endinsa en un món on es pot veure l’única troballa possible : l’enriquiment  a través dels mots. El poema es presenta en dues estrofes. La primera apareix visualment fragmentada pels escalonaments i els encavallaments que actuen com una caiguda de dalt a baix (el punt de sortida és el penell) envers un fons que té com a límit el mar (“entra mar negre endins”). El poema té un to instruccional on un JO implícit orienta el TU desconcertat. De fet, el poeta parla d’ell mateix, tot i l’aparent conversa en què algú aconsella a qui ho necessita. E

I la part dedicada a la mort, l'última, consta de 9 poems que es clouen, tot i que no sembli possible, amb un raig d'esperança. "El que en diem morir" : a Andreu Rossinyol. Poema dividit en dues estrofes, a la primera de les quals ens trobem la veu poètica esperant "[...] amb ulls esbatanats [...]" la mort, "el que en diem morir", del títol que es repeteix aquí igualment entrecomillat. A la segona, el poeta continua amb la mateixa actitud, no de rebel·lia sinó d'acceptació, al costat de les petites coses que han omplert la seva vida "[...]. Amb un vers esglaonat, comença la conclusió, on demana que "els burlers", suposem que aquells consideraran la seva un vida perduda, no utilitzin les trompetes davant del final d'una vida que qualifica de "rogall" El silenci dels morts: a Eulàlia Riba Arderiu i a la memòria de Clementina. És un dels poemes més llargs, format per dues estrofes i quatre versos esglaonats. A l

I amb la segona part arriben els poemes amorosos, canvia la temàtica però es manté el mateix criteri formal. Sordejo: a B.A. en aquest poema trobem tant un vers que manlleva de l'Eduard III de Shakespeare, com el seu vers divisa, el primer que va escriure i que també és en anglès. El primer, que apareix entre cometes per indicar-nos que és una cita, ens diu que si la música alimenta l'amor, posem-la, i el segon el podem traduir amb la frase: he de fer alguna cosa amb la meva pobresa. Si ajuntem aquests dos versos amb la resta, ens trobem que el poeta demana que, tot i fallar-li l'oïda, és un home gran, recordem-ho, no vol que li parlin alt, davant de la intenció de no tornar de l'altra, li diu que no cal que torni, o potser accepta aquesta no tornada, però sap que haurà de fer alguna cosa amb la seva pobresa i demana que la música continuï sonant. Diu, potser, que vol tornar a estimar?  En bona companyia: envoltat o envoltats de flors i cap al vespre, sembla que

La primera part del llibre està formada per 21 poemes. És, doncs, la més llarga i té com a nexe d'unió la presència del paisatge que acompanya les reflexions que contenen tots els poemes.  Pel que fa a la forma, podem dir el que podem dir a tot el llibre. Els poemes estan formats per "z" versos anisosil·làbics sense rima, amb "x" versos esglaonats que destaquen ______ i amb "y" estrofes que es separen per ______ conceptes. Podem, si volem, comptar les síl·labes d'uns quants versos per dir quina és la mètrica que hi predomina. Anem ara, però, d'un en un, en trobareu un brevíssim comentari, en absolut complet, que us pot ajudar a interpretar cada poema, també hi he afegit les persones a qui els va dedicar: Temps perdut: dedicat a Salvador Espriu. Hi trobem els elements més tradicionals de la seva poètica anterior: les aigües, les muntanyes, els arbres, el foc, les arrels... la veu poètica ens anuncia que ens dirà la primera paraula, la p