Joan Vinyoli, "Vent d'aram" (11). Últims apunts.

Aquí hi trobareu uns quants comentaris de poemes en profunditat i uns quants poemes musicats:

• Comentaris en profunditat:

• d'Amb ronca veu:

• d'El guany

El poema “El guany” és el cinquè poema de la primera part del llibre. En aquesta composició la mar funciona com a imatge del món interior del poeta i quan aquest es capbussa en les seves fondàries (“baixa al fons” = món interior del poeta) s’endinsa en un món on es pot veure l’única troballa possible : l’enriquiment  a través dels mots.

El poema es presenta en dues estrofes. La primera apareix visualment fragmentada pels escalonaments i els encavallaments que actuen com una caiguda de dalt a baix (el punt de sortida és el penell) envers un fons que té com a límit el mar (“entra mar negre endins”). El poema té un to instruccional on un JO implícit orienta el TU desconcertat. De fet, el poeta parla d’ell mateix, tot i l’aparent conversa en què algú aconsella a qui ho necessita. En aquesta primera part es poden assenyalar tres segments. El primer és el TU protagonista caracteritzat per la seva tossuderia (“mai no et rendeixis”) i fidelitat amb la creació poètica (“el penell et feia creure en l’últim crit”). Al segon segment, introdueix el motiu del gall, en una clara referència al passat (“abans”)al qual recomana tornar (“gira’t”, “et feia creure”), i del crit d’aquest gall (= la poesia com a eina de recerca i de coneixement”). Per tant, ens està dient que cal recuperar aspectes del passat perquè aquests ens ajudaran en la recerca poètica. Cal, doncs, una nova introspecció interior. L’últim crit no és una possibilitat  sinó la frontissa per a un nou endinsament, una nova recerca. El tercer segment s’inicia amb el verb “entra” que per la seva ubicació es converteix en una mena de pas cap a un altre àmbit (mar =interior). Aquesta altra banda on cal entrar és un espai que cal explorar i indagar tot i no saber ben bé si ens durà al coneixement, però cal lliurar-s’hi, ja que l’intent d’indagació i de creació ja serà un “guany”. 

La segona estrofa presenta el retorn. El TU és el coraller que ha anat a la recerca de tresors interiors (coralls, perles) i n’ha obtingut un guany (enriquiment). El retorn comporta despullament (“t’hagis tret el feixuc escafandre”) i  la calma (“mar llisa” “vol del gavià”). Aquí el mar ha passat de ser negre i  misteriós a ser llis. Per tant, la immersió ha comportat un enriquiment  pel poeta-coraller. El poeta, com el coraller, ha fet una immersió cap al seu interior que li ha comportat un enriquiment personal i poètic (tasca creadora). Aquest fet és el que dóna sentit al títol perquè, al capdavall, el guany és l’enriquiment personal per a qui el troba.

Aquest missatge és expressat amb versos de diferent nombre de síl.labes (5, 8, 10 …) que ens mostren la voluntat del poeta de continuar indagant i buscant respostes ja que el simple fet d’intentar-ho ja comporta un guany, una recompensa.

• de "Tous les jours"

Aquest poema comença amb una personificació de la posta, la qual és encomanda per la metàfora “la carretera blava de muntanyes”, on el color blau pertany al cel que dibuixa el perfil de les muntanyes. Després d’aquesta breu descripció paisagística, apareix un protagonista plural que presenta un recorregut real i simbòlic a la vegada: el viatge cap al gorg (profunditat= introspecció) amb un mitjà defectuós (unes bicicletes “mal niquelades”, “de lloguer”). Una vegada fet el descens, ve l’acostament, ara en singular (“m’assec”, “espero”). Aquí és on recalca que el moviment del protagonista i el de la posta van en la mateixa direcció. A partir d’aquí, trobem la segona part del poema, menys descriptiva que la primera. L’element central és la imatge del gorg: “negra” (misteriosa), “densa” (profunditats interiors).

El poeta s’hi banya despullat (sentit literal), és a dir, per iniciar l’itinerari interior per a la coneixença poètica cal un despullament (sentit figurat). Aquest despullament ens apropa a un àmbit verge (“esgarrifor de carpes”) on quasibé mai s’acosta ningú. L’acabament, però, és sobtat: qui ha quedat fora de la introspecció (l’aigua) és la posta personificada i el sol (“nas vermell”) que està situat al cel (“ens mira des del blau”). És a dir, el poeta es troba sol en aquest viatge cap al coneixement. Una vegada entesos els referents cromàtics, podem entendre el títol en francès, que connecta amb el subtítol ja que són el nom del quadre on emmarca la situació i el nom del pintor surrealista que el pintà.

• d'El silenci dels morts

I, si voleu, també us podeu mirar aquest enllaç que ens du a una tesi doctoral sobre la poesia de Vinyoli, que està editada d'una manera estranyíssima.

Ara sí, per acabar us reprodueixo les preguntes que sobre Vinyoli s'han fet a Selectivitat:

• Comenteu el poema «Amb ronca veu», pertanyent a Vent d’aram, de Joan Vinyoli. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):a)El lloc i la funció del poema en el conjunt del llibre. b)L’estructura del poema (fent atenció a la mètrica) en relació amb l’exposició dels temes i el sentit (podeu fer-ne una paràfrasi que us ajudi).c)El significat simbòlic de les figures de l’arbre i del gall salvatge, i la relació amb la concepció de la poesia que té l’autor.[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs].
• Expliqueu el significat del títol del llibre Vent d’aram, de Joan Vinyoli, i relacioneu-lo amb els temes dominants de l’obra i amb l’ús d’imatges referides a les estacions de l’any i a la natura. [3 punts].