Icària literària

El postsimbolisme en Josep Carner:  Preocupació per la condició de l'home: virtuts i limitacions de la persona humana. El terme «postsimbolisme» es refereix a dues realitats culturals. La primera, un període literari europeu que abasta, aproximadament, de finals del segle XIX als anys trenta del segle XX. La segona, una poètica o concepció comuna de la poesia desenvolupada a l’Europa del segle XX. Aquest segon significat del terme, però, ha esdevingut molt confús en la bibliografia existent i avui resulta pràcticament impossible aclarir-ne els límits, la funció i el sentit. De tota manera hem de tenir present que l’ús del terme «postsimbolisme» o «poètica postsimbolista» per englobar una concepció de la poesia comuna a diversos poetes contemporanis resulta útil a la historiografia literària perquè respon a una realitat cultural existent; i que, per tant, cal clarificar-lo, delimitar-lo i definir-lo amb precisió.  Diversos poetes europeus escriuen a partir d’una conce

Comentari de "Nocturn" És fàcil de veure que entre aquest magnífic poema i els més típicament noucentistes de Josep Carner hi ha una gran diferència, tant per l'actitud del poeta (ja no hi contempla el món des de fora, talment «un déu venturós», sinó que participa subjectivament en la trama lírica) com pel tractament dels mots i de l'àmbit de realitat (o irrealitat) que vol abastar amb els seus versos. No obstant això, ens enganyaríem si penséssim que ens trobem davant una transformació que afecta tota la seva poesia. Carner, amb els anys, incorporà noves influències i temptejà diverses tonalitats, però només cal fullejar les altres seccions d' El cor quiet per veure que la poesia carneriana anterior perviu al costat de poemes com el que estem comentant. Amb el temps, l'obra de Carner s'enriqueix i es diversifica, però sense renunciar a res. Com els altres grans poetes postsimbolistes (pensem en Eliot, Benn, Alberti —o el nostre Foix), Carner assumí l&

El Simbolisme.   Introducció El conflicte entre l’escriptor i la societat burgesa que van viure tant Baudelaire com Flaubert, es va traduir en una nova literatura, la de la modernitat, caracteritzada pel refús a admetre cap restricció en la tria artística dels temes i centrada en l’experiència de la vida urbana. La poesia de Baudelaire, que expressa les ambivalències del seu món imaginatiu i emotiu, sense defugir-ne els aspectes repugnants i morbosos, va reemplaçar la concepció tradicional de la bellesa artística. Els poemes de Les flors del mal , la seva gran i única obra com a poeta, són, justament “les flors malaltisses” de la civilització industrial en què es movia i que fan d’aquest llibre, com ell mateix diu, un “miserable diccionari de melancolia i de crim”. Les imatges dels seus poemes combinen sovint els elements llunyans i exòtics amb els quotidians i tenen una gran força expressiva com a conseqüència de la seva precisió i exactitud. El simbolisme. Autors més rel

Aquí trobareu uns quants videos que parlen del moviment al qual es va escriure Carner inicialment, i sobre Carner com a poeta: Aquí s'explica el noucentisme i la resta de moviments del segle XX fins a les avantguardes. En aquest trobareu una semblança de Carner home i de Carner poeta: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/merce-roca-belgica/video/5759507/   En aquest enllaç hi ha un programa on es parla de Carner i les activitats culturals que feia a Bèlgica. Aquest és un video d'un programa que es va fer a TV2 sobre Carner on surt la seva filla Anna Maria: I, per acabar, aquest és un enllaç on trobareu un munt d'informació sobre l'obra de Carner: https://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner

Us transcric la nota informativa que des del Consell Interuniversitari ens han donat sobre la lectura d' El cor quiet , de Josep Carner El cor quiet e n la biografia i la trajectòria poètica de Carner. .  La poètica de Carner i l ' aproximació al postsimbolisme . L ' estructura del llibre :   caràcter i temes dominants de les cinc parts: la trajectòria des de la inquietud al seny ;  la natura ;  els moments de la vida humana .   S ecció 1 , " Les nits " :  la nit com a espai del misteri , la inquietud i la interrogació metafísica i religiosa ( per ex . " Nocturn " , " Perdut .. . " , " Cau a la mar . . . " ) ;  la p resència de la mort ( per ex . " Proximitat . . . " ) ;  la follia ( per ex . " Nit de sant Joan " ) ;  el camí cap a la salvació ( per ex . " A Jesús " ) ; l ' assenyament i la maduresa ( p er e x . " El beat .. . " ) .  Secció 2 , " E ls arbres &q