Passa al contingut principal

Vinyoli: "Vent d'aram" (10) 3a part.

I la part dedicada a la mort, l'última, consta de 9 poems que es clouen, tot i que no sembli possible, amb un raig d'esperança.


  1. "El que en diem morir": a Andreu Rossinyol. Poema dividit en dues estrofes, a la primera de les quals ens trobem la veu poètica esperant "[...] amb ulls esbatanats [...]" la mort, "el que en diem morir", del títol que es repeteix aquí igualment entrecomillat. A la segona, el poeta continua amb la mateixa actitud, no de rebel·lia sinó d'acceptació, al costat de les petites coses que han omplert la seva vida "[...]. Amb un vers esglaonat, comença la conclusió, on demana que "els burlers", suposem que aquells consideraran la seva un vida perduda, no utilitzin les trompetes davant del final d'una vida que qualifica de "rogall"
  2. El silenci dels morts: a Eulàlia Riba Arderiu i a la memòria de Clementina. És un dels poemes més llargs, format per dues estrofes i quatre versos esglaonats. A la primera estrofa demana que visquem al costat dels morts dels quals en destaca el silenci i el record que en tenim. a la segona estrofa passa de la primera persona del plural a la segona per dirigir-se a un tu que ja sabem que pot ser ell mateix desdoblat a qui demana que visqui mesclat amb els morts, que els utilitzi així.
  3. Pietà: a Pere Ribera i a Ma Antònia: dedicat a les dones que van perdre un fill de grans i que imagina tornant a acollir els seus fills "[...] a les entranyes," però sense poder-los veure, perquè només copsaran "[...] un embolcall de gasa / fred, rígid, mut." mentre les envolta el silenci.
  4. Velles dones fosques: a Mauricio Wacquez. El títol sembla l'inici d'aquest poema on descriu com aquestes dones entren a les esglésies mentre el vespre avança.
  5. En la nit: a Celso Emilio Ferreiro, recordant les hores passades junts en ocasió del Premi de la Crítica Literària. El poeta compara la seva manera d'adormir-se, plantejant-se que entra en un món diferent, amb els que s'adormen per pur plaer. El final sembla que es refereix bé al seu desig de dormir com la resta, bé al desig d'entrar a aquesta altra vida que trobem als somnis. 
  6. Joc d'escacs: a Mercè i Josep Duran. El poema reflexiona sobre la vida i la compara amb una jugada d'escacs, on, trigui el que trigui, el rei sempre acabarà perdent / morint.
  7. La mesura d'un home: a Xavier Folch. La veu poètica qualifica la vida d'una persona segons els dies de joventut que va passar i conclou que "[...] si fores / pur en el pur, diré que vas donar / la mesura d'un home."
  8. A Rafael Alberti des de Catalunya: durant el 1975 hi va haver les últimes condemnes a mort, d'aquest fet va sorgir el disc de Lluís Llach "Campanades a mort" i aquest poema que acaba amb el contundent hemistiqui: "[...] Plou sang.
  9. No tinc ara temps: a Joan Oliver. I el poema final, on ens diu que ja li ha passat el temps de la passió i s'acosta a la "mort transitòria / del son. [...]", però ens anuncia que el despertar implicarà el començament de "noves formes de vida." Encara, doncs, no ho ha dit tot.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater (2) Anàlisi de l'obra.

Aquí trobareu una sèrie de qüestions que faran que acabeu de reflexionar sobre l'obra. L’obra planteja una doble problemàtica social i individual, això és una situació col·lectiva dominada per la superstició i l’endarreriment mantinguts per uns interessos oligàrquics i la situació de submissió d’una massa conformista d’una banda, i de l’altra els intents individuals d’uns personatges que pretenen un canvi. Així doncs, hi haurà un enfrontament entre els dos bàndols, entremig trobem la figura de la Cecília, filla del cacic Amat que es rebel·la contra la figura del pare no només com un fet generacional, sinó sobretot perquè aquest home autoritari representa un estat de coses, el manteniment d’unes estructures que sotmeten la dona -la filla, l’esposa- a la seva voluntat.  El conflicte d’ Aigües encantades rau en la creació d’unes antítesis extremades: religió-raó, reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradició-educació, entre altres. Puig i Ferreter escriu una obra que e

Com fem un comentari de text.

Un text literari es pot comentar de moltes i variades maneres. Aquí en trobareu un model que no és l'únic, però que és força complet.   Abans de posar-se a comentar un text: Òbviament, l'hem de llegir en profunditat, hem de solucionar tots els problemes lèxics amb què ens trobem i marcar d'alguna manera aquelles paraules o expressions que ens han cridat l'atenció. És recomanable que es numerin les línies o els versos, per poder-s'hi referir amb més facilitat. També ens hem de documentar sobre ell: qui el va escriure, quan, si té relació amb moviments literaris o amb textos d'altres o del mateix autor, si es basa en textos anteriors... Hem de tenir clar que l'objectiu del comentari és fixar amb precisió  allò  que diu el text, la seva temàtica, les seves idees... i  com  ho diu, la sintaxi, el lèxic, les figures retòriques... També hem de saber que allò que no podem fer és: expressar unes quantes idees sobre la forma i el contingut, sense cap finali

Aigúes Encantades de Puig i Ferrater (3) Preguntes que han sortit als exàmens de selectivitat.

Aquí us he recollit les diverses preguntes que de Selectivitat s'han fet els últims anys sobre l'obra que acabem de llegir: Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, planteja un conflicte ideològic a partir d’una situació concreta. Expliqueu, en primer lloc, quines causes provoquen el conflicte i com es resol; després, digueu quins valors s’hi enfronten i quins personatges encarnen aquests valors (tingueu en compte conceptes com regeneracionisme i vitalisme). [3 punts] El conflicte i la polarització ideològics plantejats a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, s’encarnen en diversos personatges. Identifiqueu la font del conflicte i descriviu la posició ideològica i vital dels personatges principals. Relacioneu els valors en conflicte amb les idees del Modernisme. [3 punts] Descriviu el personatge de Vergés a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Tingueu en compte, sobretot, la seva relació amb Cecília i l’actitud que adopta davant el conflicte que l’obr