Icària literària

1918 8 de març  –  Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D'ençà d'aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol –malgrat haver-s'hi ja trencat un braç i una cama–, el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m'agrada. A l'hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid. La meva mare em diu: – Ja saps que avui fas vint-i-un anys? I en efecte: seria absurd de discutir-ho: avui compleixo vint-i-un anys. Dono una ullada circular. El meu pare menja en silenci, en un estat de perfecta normalitat. La meva mare no sembla pas estar tan nerviosa com sol habitualment. Com que en aquest país només s

Aquest 29 de gener de 2012, fa 25 anys de la mort de J.V. Foix (1892-1987), un dels grans poetes de la història de la literatura catalana. Si els grans poetes tenen un llibre que els defineix, el de Foix és, indiscutiblement, Sol, i de dol , que reuneix gairebé tots els seus sonets: setanta, presentats en sis seccions i escrits, en diverses etapes, entre 1913 i 1927, molt abans de la seva publicació, el 1947. Sol, i de dol coincideix en el temps amb una etapa molt productiva per al sonet en català, que ressegueix majoritàriament les pautes del Simbolisme francès i la seva renovació del gènere. Foix, però, va anar per uns altres camins, molt més clàssics i canònics. De fet, hi formalitza un model contemporani basat en la fórmula petrarquista i en el decasíl·lab cesurat a minore com a metre –que, precisament, recupera per al sonet-, sense cap de les innovacions aportades pels Modernismes, però amb una gran riquesa de rimes. J. V. Foix fou, com ell mateix li agrada

La dimensió literària de Josep Pla s'ha de valorar a partir de dues qualitats que han estat essencials en la modernització de la llengua catalana i en la divulgació de la tradició històrica i cultural del nostre país. El seu estil combina els girs populars, la simplicitat expressiva i la creativitat en les metàfores i les comparacions. El resultat ha contribuït a la normalització del català literari, superant els estils modernista i noucentista i creant una escriptura creativa i, alhora, propera a la parla quotidiana, que ha facilitat la continuïtat després del període de repressió cultural franquista. D'altra banda, la recuperació, molt personal, de la memòria col·lectiva ha permès la divulgació del nostre passat immediat, a partir d'una perspectiva atractiva, humorística i, també, irònica. L'aportació literària de Josep Pla ha passat, però, per un procés de creació i de consolidació molt lligat a les circumstàncies polítiques i autobiogràfiques. El 1921, desp