El 1969 Ma Aurèlia Capmany publica "Feliçment soc una dona" però quin era el context social i literari d'aquest any? Aquí ho trobareu.
Al llarg dels anys seixanta, la dissidència dins l'Espanya franquista creixia mentre el govern oscil·lava entre un cert nivell de tolerància i la repressió completa.
Paral·lelament als grups subversius tradicionals - comunistes, anarquistes... - en sorgien d'altres des de cercles catòlics, per exemple, més dificílment etiquetables.
A més, de l'estigma de ser detingut, s'havia passat a l'orgull, perquè demostrava que defensaves la llibertat que la dictadura negava. Així s'entén que la policia armada digués coses tipus: "si els colpegem, llueixen les seves ferides en combat davant dels seus companys; si els detenim, es converteixen en màrtirs i els professors els aproven sense que hagin de demostrar res."
D'altra banda la dictadura volia que li permetessin entrar a la Comunitat Econòmica europea, i, a vegades es veia obligada a mostrar una cara més amable.
Drets laborals i societat
Pel que fa als drets laborals, la llei dels convenis col·lectius de 1958 establí que hi havia d'haver una negociació entre empresaris i treballadors a fi de poder resoldre els conflictes que els sorgien.
I pel que fa a la societat: havia arribat la de consum. Electrodomèstics, com la televisió o la rentadora, vehicles com el 600... arriben als treballadors mitjanaçant les compres a terminis. això provoca una transformació social més profunda del que es podia imaginar.
Els fets del Palau de la Música
El 19 de maig de 1960, durant l'homentage del centenari del naixement de Joan Maragall, que va organitzar l'Orfeó català i on assitiren ministres de Franco, s'havia d'interpretar el "Cant de la senyera". Tres dies abans, el governador civil, Felipe Acedo Colunga, ho va prohibir i, durant l'acte, Josep Espar i Ticó la va començar a cantar. altres cantaires el van seguir i la policia va colpejar-los. Hi va haver detencions (Jaume Casajoana, Jordi Pujol...) i consells de guerra contra els detinguts.
El IV congrés del Moviment europeu internacional
En aquest congrés, s'hi van reunir 118 opositors del règim franquista, cosa que provocà la declaració de l'estat d'excepció a Espanya, que el govern va aprofitar per controlar les vagues, ETA i les rebel·lions estudiantils.
La nova cançó
el 1959 es publica l'article que es considerarà fundacional del moviment. Maurici Serrahima el va titular "Ens calen cançons d'ara" i aparegué a la revista "Germinàbit" el precedent de "Serra d'or". En ell demanava que, com a tota cultura normal, la catalana havia de tenir el seu vessant musical popular.
Ja en aquella època havien aparegut alguns èxits interanacionals cantats en català per les germanes Serrano i Josep Guardiola. Després vindrien els "Setze jutges"(1961) que fundaren Josep Ma Espinàs, Remei Margarit i Miquel Porter i Moix, el 19 de desembre actuaren al Centre d'Influència Catòlica Femenina on sorgeix el terme "Nova Cançó". El 1967, dels tres inicials, ja havien arribat a setze membres, entre els quals hi havia Lluís Llach, Francesc Pi de la Serra, Guillermina Motta, Joan Manuel Serrat i Ma del Mar Bonet.La caputxinada:
El 9 de març del 1966 al convent dels caputxins de Sarrià, s'hi reuniren més de 500 persones que van redactar i aprovar el manifest "Per una universitat democràtica" i constituïren el SDEUB (Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona), entre d'altres intel·lectuals, Espriu, Joan Oliver, Antoni Tàpies, hi havia Ma Aurèlia Capmany.
Font: viquipèdia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada