Icària literària

"Amb ronca veu" La introducció del comentari del poema, la podeu utilitzar per a qualsevol del recull: La valoració de la poesia de Joan Vinyoli dins de la literatura catalana del segle XX ha canviat radicalment en pocs anys, passant de la consideració primera com un seguidor més de Carles Riba, i dins l’epígon del postsimbolisme, al coneixement progressiu i la consideració ja unànime de ser una veu pròpia rellevant i principal. L'obra de Joan Vinyoli, de gran coherència i unitat, malgrat la diversitat de formes i estils, i elaborada al marge de modes, escoles i tendències, esdevindrà, sobretot a partir dels anys setanta, punt de referència de les noves generacions de poetes, tant pel caràcter original de la seva proposta estètica i del seu univers com per l'autenticitat i la modernitat de la seva veu lírica.  Joan Vinyoli neix a Barcelona l’any 1914 i mor a la mateixa ciutat l’any 1984. L’autor ja havia publicat diversos poemes i un poemari abans de la guerra

I, finalment, arribem al llibre que llegim i que hem d'acabar entenent. "Vent d'aram" va ser publicat el 1976 i va rebre el premi "Serra d'or" de poesia el 1977. Context. En la dècada dels setanta hi hagué un progrés constant en la publicació d’obres literàries i, en general, també en l’interès que desvetllà la literatura, especialment a Barcelona, on se centrava una gran part de la producció editorial, tant en el nombre de títols publicats com en el tiratge de les obres, algunes de les quals assolien edicions de desenes de milers d’exemplars.  Una gradual generalització de l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes i un augment, de l’ús públic del català i de la seva utilització en els mitjans de comunicació, com a m ostra el nombre de publicacions en català passà dels 600 de 1975 als 3.500  el 1985, feu que s'augmentés amb rapidesa el nombre de lectors. Dins el món de la poesia s’assistí a una complexa diversitat de plantejam

Abans de posar-nos a parlar del llibre, parlem de la poesia vinyoliana: dels seus motius, de la seva imatgeria, sobre quina finalitat hi havia dins de tants versos... El primer que hem de tenir clar és que la poesia, per a Vinyoli, era "una via d'autoconeixement i d'indagació de la realitat". O tal i com podríem dir, més planerament, si això és necessari, que Vinyoli escrivia poesia per conèixer-se a ell mateix i per conèixer la realitat. Som, doncs, a les antípodes d'un Josep Carner noucentista, per exemple, que volia idealitzar la realitat a partir de la poesia, o fins del més personal i postsimbolista, que sembla que ho tingui tot conegut i ens ho mostri. ("El cor quiet" expressa dubtes, però, sobretot, expressa certeses). Vinyoli escriu mogut per la seva ignorància, a fi de fer recerca, d'aconseguir coneixement. D'aquí sorgeix el seu vers divisa: I must do something of my poverty , el primer que va escriure, en anglès, llengua de S

Us deixo aquí uns quants vídeos que reprodueixen la presentació de "Vent d'aram" amb el título: " Vent d'aram,  un llibre essencial de Joan Vinyoli" que es va fer a Santa Coloma quan va editar-se de nou perquè seria lectura obligatòria de Literatura catalana a batxillerat.

Aquí us deixo un breu vídeo que explica la vida del poeta:

L’any 1959, coincidint amb la mort de Carles Riba, va marcar el pas a la dècada següent amb tot un seguit de canvis. En el panorama cultural i literari català es va produir el relleu generacional i es va passar del resistencialisme estricte a actituds més enfrontades amb la dictadura. La dictadura va evolucionar cap a posicions més permissives, a causa de l’obertura internacional que va experimentar, cosa que va possibilitar l’accés dels escriptors a un públic més ampli i un funcionament menys restringit de la cultura catalana, a pesar de la continuïtat de la censura. El panorama editorial es va consolidar a  la dècada dels seixanta amb la reaparició de la col·lecció “A Tot Vent” i la creació d’Edicions 62, que llançaria la col·lecció de narrativa “El Balancí” i “La Cua de Palla”, antologia de la novel·la negra dirigida per Manuel de Pedrolo. Aquestes col·leccions van publicar moltes traduccions de novel·la estrangera, cosa que va permetre l’accés del públic a les noves formes de l

VINYOLI, Joan. Poeta català (n. el 1914). Va néixer i ha viscut constantment a Barcelona, ciutat on és subgerent d'una empresa editorial. El llibre inicial de Vinyoli, Primer desenllaç (1937), reflecteix sobretot dues influències, reconegudes pel propi autor: la de Carles Riba i la de Rilke. Si a través de Riba es realitzen la inserció de Vinyoli en la tradició poètica catalana i l'apropiació de l'instrument de la seva llengua, Rilke, sobretot el Rilke de les Neue Gedichte , presideix la manera de concebre el poema, com una xifra de l'experiencia total de l'autor mitjanqant una intensa potenciació  imaginativa d'un objecte delineat amb precisió i acariciat amb pacient estima. En el fonamental, aquesta concepció del poema es troba en la més madura poesia de Vinyoli, perd en l'efectiu mode  de la seva realització, s'observa un gradual allunyament de les maneres i aires rilkeans que eren patents en aquella primera obra. Símptoma extern de la crisi que

Joan Vinyoli i Pladevall  neix a Barcelona, el 3 de juliol del 1914. A l'edat de quatre anys el seu pare mor, i amb la seva mare s'instal·len a Sant Joan Despí. Als vuit anys, tornen a viure a Barcelona, on estudia a l'escola dels jesuïtes del carrer de Casp. A partir d'aleshores, estiueja a la població de Santa Coloma de Farners, el paisatge de la qual evoca en els primers poemes.       Als setze anys entra a treballar en una editorial, empresa en què s'està fins a la seva jubilació, l'any 1979.  Joan Vinyoli  confessa que el va incitar a escriure una frase de Rainer M. Rilke: "La poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències".       Abans de la Guerra Civil espanyola publica poemes a les pàgines de  Quaderns de Poesia  i  La Publicitat  (on també publica, l'any 1935, la traducció d'un poema de Rilke: "De si una volta algú t'hagi amat"). Arran d'aquesta traducció coneix el poeta i traductor Carles Riba, per mitjà