Icària literària

Noucentisme és d'antuvi un terme degut a la facúndia d'Eugeni d'Ors. Aquest l'encunya per analogia amb la denominació que fan dels segles els historiadors d'art italians: Quattrocento, Cinquecento . I jugant de manera implícita amb l'homofonia existent en català entre nou , adjectiu contraposat a vell , i nou , de número 9, l'indicador centesimal del segle just acabat d'encetar, el 1900. Se'n serveix de primer, ja des dels inicis del Glosari el 1906, en la seva forma adjectiva, «noucentista», aplicada a persones, de la qual aviat en derivarà la substantiva genèrica: «noucentisme». Tot plegat en un devessall retoricoconceptual amb vista a designar les expectatives de canvi que, en el si d'una societat amb consciència d'endarreriment i amb afany de modernització, s'havien generat arran del traspàs d'una centúria a l'altra. Per bé que en un sentit força vague i genèric, el terme fa fortuna fins entrats els anys vi

El primer que hem de saber és que som a punt de llegir un poema història que refà una història bíblica. (Extret de LletrA, la Literatura catalana a internet ) Tal com avui el podem llegir, Nabí és un poema en deu cants, d'extensió i estructura desiguals, amb un total de 1.365 versos. La història que s'hi desplega és la del profeta Jonàs, seguint l'esquema amb què la presenten els quatre capítols del llibre homònim de la Bíblia . Al primer capítol, la paraula de Jahvè és adreçada al profeta perquè vagi a predicar a Nínive, però Jonàs fuig, s'embarca i és llençat a mar pels mariners per tal d'aplacar la tempesta que Déu els ha enviat; al capítol segon, Jahvè fa que un gran peix engoleixi Jonàs, i aquest, dins el ventre del monstre on passa tres dies i tres nits, eleva una pregària a Déu; al capítol tercer, la paraula de Jahvè és adreçada a Jonàs per segona vegada, i el profeta se'n va a Nínive i hi profetitza la destrucció de la ciutat, però els ninivites i