Salta al contingut principal

Joan Vinyoli i Pladevall (3)

Imatge
Escrita per
Aquí us deixo un breu vídeo que explica la vida del poeta:










Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Solitud, estructura, temps, tema, modernisme, llengua i estil.

Escrita per
Aquí trobareu un estudi de la novel·la i alguns enllaços per si creieu que necessiteu completar-lo. Estructura La novel·la la podem estructurar, segons el seu contingut, en quatre parts:  A la primera part (capítols I-VII), se'ns mostra la presa de contacte de la protagonista amb la realitat. Des del primer capítol, el paisatge actua com a correlat objectiu de l'estat d'ànim de la Mila (fet que es mantindrà al llarg de tota la novel·la) i se n'apunta el tema central: l'autorealització de la protagonista.  Durant la segona part (capítols VIII-X), se'n desenvolupa el nucli. A través d'aquests capítols trobem una representació del que és la vida en societat i quin és el comportament dels individus quan formen un grup. A més es produeix el trencament del matrimoni de la Mila i en Maties d'una manera definitiva i la protagonista pren consciència que ha perdut el domini sobre l'entorn.  A la tercera part (capítols XI-XVII) la Mila va prenen...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Solitud: mite, personatges, símbols, webs d'interès

Escrita per
Aquí trobareu un estudi de la novel·la i alguns enllaços per si creieu que necessiteu completar-lo. El mite de la terra alta i de la terra baixa Víctor Català utilitza el mite de la terra alta i de la terra baixa com a via de plasmació de dues formes de vida antitètiques: la plana, la de l'utilitarisme, la monotonia i la despersonalització (és a dir, la "no-vida"); la muntanya, com l'espai del misteri, de la  lluita i dels ideals (és a dir, la "vida").  L'ascensió a la muntanya, doncs, és, per a la Mila, l'entrada a la vida, el camí cap allò que Gabriel Alomar anomenava el "segon naixement de la persona", que es realitza "en el camí que s'eleva de la inconsciència a la consciència de l'home"." (Castellanos, HLC, p. 611). La Mila, al final, escapa al determinisme de l'ambient; això fa que Solitud no sigui, en absolut, una obra naturalista.  A l’episodi “La creu” l'autora aprofita per posar ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater (2) Anàlisi de l'obra.

Escrita per
Aquí trobareu una sèrie de qüestions que faran que acabeu de reflexionar sobre l'obra. L’obra planteja una doble problemàtica social i individual, això és una situació col·lectiva dominada per la superstició i l’endarreriment mantinguts per uns interessos oligàrquics i la situació de submissió d’una massa conformista d’una banda, i de l’altra els intents individuals d’uns personatges que pretenen un canvi. Així doncs, hi haurà un enfrontament entre els dos bàndols, entremig trobem la figura de la Cecília, filla del cacic Amat que es rebel·la contra la figura del pare no només com un fet generacional, sinó sobretot perquè aquest home autoritari representa un estat de coses, el manteniment d’unes estructures que sotmeten la dona -la filla, l’esposa- a la seva voluntat.  El conflicte d’ Aigües encantades rau en la creació d’unes antítesis extremades: religió-raó, reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradició-educació, entre altres. Puig i Ferreter escriu una obra que e...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació