Aquí trobareu les preguntes que s'han fet als exàmens de selectivitat on Visions &Cants ha estat lectura de Literatura catalana amb la guia per a la resposta que apareix també publicada:
- Comenteu el poema següent, (Oda a Espanya) que forma part de Visions i cants, de Joan Maragall.Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
- la contextualització del poema en el llibre i la significació que té dins «Els tres cants de la guerra»;
- l’anàlisi de la mètrica i la rima;
- la reflexió sobre la relació entre la guerra i Espanya. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe-rència del discurs]
Els tres punts corresponents al comentari de contingut es poden assignar si l’alumne/a tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes (a raó d’1 punt per cadascun d’ells), és a dir, si a) sap situar el poema en el llibre i en “Els cants de la guerra” ; b) analitza adequadament els aspectes formals del poema, especialment mètrica i rima c) sap interpretar els sentit del poema pel que fa a la guerra i a la tensió Catalunya-Espanya, tot relacionant-lo amb el regeneracionisme. Si l’alumne/a complementa la seva resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l’enunciat, però que hi és tanmateix pertinent, se li pot assignar per aquest concepte fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts assignats al contingut.
2. Diu Joan Lluís Marfany que «les “Visions” no anaven dirigides a l’autoconeixement del poble català, sinó a l’elaboració i legitimació d’una teoria nacionalista». A partir d’aquesta citació, reflexioneu sobre el significat del passat històrico llegendari en aquesta secció del llibre i comenteu-ne els elements que justifiquen les paraules de Marfany. [3 punts]
L’alumne/a ha d’explicar quin sentit té la interpretació que fa Maragall de les llegendes tradicionals i ha de plantejar els elements dels personatges de les llegendes a partir dels quals Maragall formula poèticament el que per a ell constitueix l’essència de l’ànima catalana. Cadascun d’aquests dos aspectes es valorarà amb 1,5 punts. Si l’alumne/a complementa la seva resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l’enunciat, però que hi és tanmateix pertinent, se li pot valorar fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts.
3. Imma Farré diu, a propòsit de l’estructura de Visions i cants: «És una clara seqüència temporal. Són tres estacions que s’inicien en el passat (repàs d’alguns mites i personatges històrics que alhora s’han convertit en llegendes), s’aturen en el present i, finalment, es projecten cap al futur, amb una proposta d’acció». Comenteu aquesta afirmació i exposeu l’estructura del llibre i la relació que té amb l’objectiu de fixar«una simbologia catalanista», que Farré li atribueix.[3 punts]
L’alumne/a ha d’explicar a grans trets les tres parts del llibre, ‹‹Visions›› ‹‹Intermezzo››, ‹‹Cants››, com a parts solidàries d’un únic projecte. Cadascuna de les parts es valorarà amb 1 punt. Si l’alumne/a complementa la seva resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l’enunciat, però que hi és tanmateix pertinent, se li pot valorar fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts.
4. Tomàs Nofre ha escrit a propòsit de Visions i cants, de Joan Maragall: «Les Visions són cinc poemes que tracten de cinc personatges molt íntimament lligats al món llegendari català: el Mal Caçador, Joan Garí, el comte Arnau, el rei Jaume I i Joan de Serrallonga». Expliqueu la funció del mite i de la llegenda en la primera de les tres seccions en què es divideix el poemari maragallià, i analitzeu les característiques dels herois que protagonitzen els poemes. [3 punts]
L’alumne/a ha d’explicar, separadament de forma conjunta: com Maragall construeix els mites citats en l’enunciat a partir de llegendes arrelades en el folklore català, amb l’objectiu de construir un imaginari col·lectiu que hom identifiqui com les mares de l’ànima catalana (1’5 punts); com les característiques individuals o comunes com a mínim de tres dels cinc herois que protagonitzen cadascun dels poemes de la primera part: vitalisme primitiu, espontani i sensual; individualisme exacerbat; cristianisme (1’5 punts) Si l’alumne/a complementa la seva resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l’enunciat, però que hi és, tanmateix, pertinent, se li pot valorar fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts.
5. El poema «Cant del retorn», de Visions i cants, de Joan Maragall, és el darrer d’«Els tres cants de la guerra». Comenteu-ne aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a)el sentit del poema com a cloenda d’«Els tres cants de la guerra» i com a part de la secció del llibre en la qual s’integra;
b)la solució regeneracionista en relació amb el tema del poema i els esdeveniments històrics a què fa referència;
c)l’anàlisi dels aspectes formals.
[5 punts: 3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dʼargumentació i anàlisi, lʼordenació de les idees i la coherència del discurs]
Els tres punts corresponents al contingut es poden assignar si l'alumne/a tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes, Ès a dir, si: a) sap situar el poema en el context d'"Els tres cants de guerra" o una reflexió literària sobre les tensions entre Catalunya i Espanya, en el context de la guerra colonial i de la crisi que se'n deriva a partir de 1898 o, així com de la tercera secció del llibre, els Cants, on Maragall construeix un imaginari nacionalista fonamentat en el substrat folklòric i en una ideologia regeneracionista (1 punt); b) comenta argumentadament que la imatge dels soldats que arriben des d'Amèrica a port i interroguen els que s'han quedat a terra sobre la fortalesa de la pàtria i de la llengua catalanes com a revulsiu per capgirar el futur desolador del país després de l'amarga derrota, és la metàfora de les idees regeneracionistes de Maragall, segons les quals Espanya es podria refer només mercè a l'intervencionisme (polític, econòmic i cultural) practicat des de Catalunya (1 punt); c) analitza satisfactòriament els aspectes formals, especialment la rima (sempre consonant tot i que no segueix un esquema prefixat) i la mètrica (versos decasíl·labs amb cesura a la cinquena síl·laba o sense cesura, que es combinen amb alguns versos pentasíl·labs. El darrer vers de cada estrofa, en canvi, és tetrasíl·lab) (1 punt). Si l'alumne/a complementa la seva resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l'enunciat, però que hi és tanmateix pertinent, se li pot assignar per aquest concepte fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassa els 3 punts assignats al contingut.
6. L’obra Visions i cants, de Joan Maragall, té una estructura tripartida. Comenteu quines són les tres seccions en què es divideix el poemari, i analitzeu-ne els temes, les característiques i el sentit.[3 punts]
L'alumne/a ha d'analitzar almenys un dels aspectes de cadascuna de les tres seccions del llibre: 1.Visions, la primera part del llibre, és integrada per cinc poemes, alguns d'ells relativament extensos, protagonitzats per herois de l'imaginari popular (el Mal caçador, Joan Garí, el comte Arnau, el rei Jaume I i Joan de Serrallonga), amb què Maragall pretén elaborar i legitimar una teoria de la identitat catalana a partir del caràcter que, en cada cas, representa en cadascun d'aquest mites, com ara el vitalisme i la voluntat (1 punt); 2.Intermezzo, de catorze poemes de temàtiques i intencions ben diverses, És concebut com un calaix de sastre, que fa de nexe líric entre la primera part, Visions, i la darrera, Cants (1 punt); 3.Cants, amb vuit poemes, és la secció més homogènia. A partir de la cançó entesa com a forma natural d'expressió del poble, Maragall se centra, d'una banda, a crear uns referents patriòtics identificables com a tradicionals (És el cas de "La sardana" o "El cant de la senyera"), i de l'altra, a construir una imatge de Catalunya com a desvetlladora de la consciència regeneracionista d'Espanya, especialment, a "Els tres cants de guerra" (1 punt). Si l'alumne/a complementa la resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l'enunciat, però que hi és, tanmateix, pertinent, se li pot valorar fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada