Passa al contingut principal

Com fem un comentari de text.

Un text literari es pot comentar de moltes i variades maneres. Aquí en trobareu un model que no és l'únic, però que és força complet.

 Abans de posar-se a comentar un text:
  • Òbviament, l'hem de llegir en profunditat, hem de solucionar tots els problemes lèxics amb què ens trobem i marcar d'alguna manera aquelles paraules o expressions que ens han cridat l'atenció. És recomanable que es numerin les línies o els versos, per poder-s'hi referir amb més facilitat.
  • També ens hem de documentar sobre ell: qui el va escriure, quan, si té relació amb moviments literaris o amb textos d'altres o del mateix autor, si es basa en textos anteriors...
  • Hem de tenir clar que l'objectiu del comentari és fixar amb precisió allò que diu el text, la seva temàtica, les seves idees... i com ho diu, la sintaxi, el lèxic, les figures retòriques...
  • També hem de saber que allò que no podem fer és: expressar unes quantes idees sobre la forma i el contingut, sense cap finalitat precisa; parafrasejar-lo; aprofitar-lo per dir tot allò que sabem de l'autor i de la seva obra i oblidar-nos del text en qüestió; dir coses tipus: "aquest text m'ha agradat molt"...
  • Finalment, n'identificarem el gènere.

En el moment de posar-nos a fer un comentari, podem seguir el següent guió:


Introducció:

  • Situarem el text en el seu marc (període, moviment, data, autor, origen...). Així sabrem com començar el comentari: Anem a comentar el fragment de ____________ que va escriure __________... Aquí no ens hem d'extendre massa, amb unes 5, màxim 10 línies en tenim prou. De cap de les maneres la introducció ha de ser el nucli del comentari.

L'anàlisi de l'estructura externa:

  • Mirarem quines parts té el text: si és en prosa quants paràgrafs i quantes línies, si és en poesia, quantes estrofes i quants versos...

L'anàlisi de l'estructura interna:

  • Tema, argument i to: direm de què va el fragment, farem un resum del que explica i del to amb què s'explica.
  • Estructura del contingut: mirarem com estan disposats els nuclis i els subnuclis  estructurals que té el text. 
  • El narrador i els personatges: veurem què en podem dir a partir del que en sabem pel text.
  • Farem el mateix amb l'espai, el temps i el discurs.
L'anàlisi de la forma:
  • Començarem per les peculiaritats que afecten la prosòdia, la pronúncia i l'ortografia. (pla fònic)
  • Continuarem amb els valors expressius de les paraules que hi apareixen i de les relacions que tenen entre elles. (pla morfosintàctic)
  • I acabarem amb tot allò que fa referència al lèxic, a les paraules que hi surten i els significats que tenen, literal i/o figurant, què denoten, què connoten... (pla semàntic)
I aquí és on farem l'anàlisi de les figures retòriques, segons si són fonètiques, morfosintàctiques o semàntiques.

La conclusió:
  • On formularem una síntesi global i unitària dels trets del text que hem estudiat i en donarem una opinió personal basada en allò que hem treballat.
Allò que realment va bé per fer un bon comentari és embrutar el text tant com sigui necessari per fer-nos-el nostre, per entendre'l de manera absoluta i, després, passar a la redacció, que s'hauria de rellegir abans de considerar-lo acabat per fer-ne les esmenes pertinents.

En aquest enllaç trobareu una llista de figures retòriques més completa que la que teniu al llibre: http://www.iessantanyi.cat/catala/Tema_3I.pdf

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater (2) Anàlisi de l'obra.

Aquí trobareu una sèrie de qüestions que faran que acabeu de reflexionar sobre l'obra. L’obra planteja una doble problemàtica social i individual, això és una situació col·lectiva dominada per la superstició i l’endarreriment mantinguts per uns interessos oligàrquics i la situació de submissió d’una massa conformista d’una banda, i de l’altra els intents individuals d’uns personatges que pretenen un canvi. Així doncs, hi haurà un enfrontament entre els dos bàndols, entremig trobem la figura de la Cecília, filla del cacic Amat que es rebel·la contra la figura del pare no només com un fet generacional, sinó sobretot perquè aquest home autoritari representa un estat de coses, el manteniment d’unes estructures que sotmeten la dona -la filla, l’esposa- a la seva voluntat.  El conflicte d’ Aigües encantades rau en la creació d’unes antítesis extremades: religió-raó, reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradició-educació, entre altres. Puig i Ferreter escriu una obra que e

Aigúes Encantades de Puig i Ferrater (3) Preguntes que han sortit als exàmens de selectivitat.

Aquí us he recollit les diverses preguntes que de Selectivitat s'han fet els últims anys sobre l'obra que acabem de llegir: Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, planteja un conflicte ideològic a partir d’una situació concreta. Expliqueu, en primer lloc, quines causes provoquen el conflicte i com es resol; després, digueu quins valors s’hi enfronten i quins personatges encarnen aquests valors (tingueu en compte conceptes com regeneracionisme i vitalisme). [3 punts] El conflicte i la polarització ideològics plantejats a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, s’encarnen en diversos personatges. Identifiqueu la font del conflicte i descriviu la posició ideològica i vital dels personatges principals. Relacioneu els valors en conflicte amb les idees del Modernisme. [3 punts] Descriviu el personatge de Vergés a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Tingueu en compte, sobretot, la seva relació amb Cecília i l’actitud que adopta davant el conflicte que l’obr