Aquí trobareu una sèrie de qüestions que faran que acabeu de reflexionar sobre l'obra.
L’obra planteja una doble problemàtica social i individual, això és una situació col·lectiva dominada per la superstició i l’endarreriment mantinguts per uns interessos oligàrquics i la situació de submissió d’una massa conformista d’una banda, i de l’altra els intents individuals d’uns personatges que pretenen un canvi. Així doncs, hi haurà un enfrontament entre els dos bàndols, entremig trobem la figura de la Cecília, filla del cacic Amat que es rebel·la contra la figura del pare no només com un fet generacional, sinó sobretot perquè aquest home autoritari representa un estat de coses, el manteniment d’unes estructures que sotmeten la dona -la filla, l’esposa- a la seva voluntat.
El conflicte d’Aigües encantades rau en la creació d’unes antítesis extremades: religió-raó, reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradició-educació, entre altres. Puig i Ferreter escriu una obra que emmiralla molts moviments polítics i ideològics de la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX. Les grans diferències socials, la situació d'inferioritat de les dones i l'analfabetisme, entre altres aspectes, demanaven canvis socials. Paral·lelament, es consolidaven ideals polítics com el socialisme o l’anarquisme i es creaven moviments cívics i intel·lectuals. Tot plegat oferia un escenari d’una gran complexitat.
1.El personatge de la Cecília, qui és, com és, una imatge.
L’obra comença amb la imatge a escena de la Cecília sola, asseguda i llegint. La protagonista de l'obra estudia magisteri a la ciutat, però l'obra ens la situa a casa dels seus pares, al poble del camp de Tarragona.
Expliqueu com us imagineu físicament la Cecília, edat aproximada, aspecte físic...Feu també un petit retrat del caràcter d’aquesta noia.
Al començament d’Aigües encantades en Vergés defineix la Cecília, la protagonista femenina, com «una àliga tancada al galliner» (Acte Primer).
Posteriorment, en Vergés intenta convèncer la Cecília que es quedi al poble; ho fa amb aquestes paraules: «Cecília, sigui com l’ocell que ha traspassat el mar d’una volada i ve a fer el niu del seu amor al campanar assolellat.» (Acte Primer)
La mateixa Cecília recorre a la metàfora de l’ocell i el vol abans de marxar definitivament del poble: «L’àliga abandonarà el galliner» (Acte Tercer).
Es tracta d’una «figura desesperadament antipàtica», com afirmaven alguns crítics de l’època, o d’una heroïna? Justifica-ho amb tres o quatre arguments.
2. Les escenes del conflicte de la Cecília amb el seus pares:
De l’obra de teatre s’han seleccionat tres escenes , que són els moments en què els tres membres de la família Amat (el pare Pere, la mare Juliana i la filla Cecília) estan junts i discuteixen mostrant així el conflicte i la rebel·lió de la Cecília davant les situacions que es produeixen.
Llegiu els fragments de les escenes de les pàgines següents i fixeu-vos especialment en aquests temes:
1-ACTE I pàgines 45-50.
La idea de l’amor als fills que mostra l’Amat i la Juliana.
La idea que en té la Cecília, el que reivindica.
2-ACTE III pàgines 97-101
La violència i brutalitat del pare.
El tema de l’autoritat i l’autoritarisme o el poder.
3-ACTE III pàgines 112- 118
El saber de les dones i els estereotips
La dona invisible i permanent.
3. El tema de l’amor filial:
Cecília: L’amor tant és fill del qui estima com del qui se sent estimat. Si no hi creieu, vósmateixa ( a la seva mare, la Juliana) ne perdeu la meitat de l’amor que us tinc. Pàg 46
Cecília: ...Una filla, veieu? No està obligada ni a pensar ni a fer-ho tot com els seus pares...Vós mateixa, quant no m’heu fet patir per coses tan petites com el vestir i el pentinar..! Pàgina 47
Cecília:No puc. No m’he proposat no obeir, és que no puc. No em compreneu; ho sé, ho veig... I si m’estiméssiu força no seria res de tot això...em voldríeu tal com sóc...Preneu-me, estimeu-me tal com sóc.
Juliana: Jo t’estimo, filla.
Amat: Tal com ets, no! (pàgina 48)
Quin concepte té la Cecília de l’amor entre les persones? En què es basa? I el seu pare, què pensa què és o ha de ser l’amor entre pares i fills? I la Juliana, quin paper fa?
Pensa tres situacions de la vida quotidiana actual en què es mostri a la pràctica la idea que de l’amor basat en el respecte defensa la Cecília.
Creus que aquest amor/respecte que proposa la Cecília es troba a la base de la llibertat de les persones? Podries argumentar-ho?
4. El tema de la violència, l’autoritat (el poder) i l’autoritarisme:
Amat: Veus...? Jo hauria pogut agafar-la pels cabells i arrossegar-la fins aquí (parlant de la Cecília). Això havia d’haver fet un pare. Dins de les entranyes m’hi cremava no sé què de dolent... i salvatge. Però mossèn Gregori se m’ha emportat... Millor!
Amat: Ara la tindríem aquí, davant nostre, cridant i rabiant...
Juliana: No diguis això!
Amat: Humiliada, vençuda com pertoca a una filla. Mentre que ara som nosaltres els vençuts...
Juliana: No es pot ser violent. Si no l’haguessis tancada, potser no hauria passat res d’això.
Escriu al costat de cada afirmació si creus que s’està parlant del concepte d’autoritat o d’autoritarisme:
- El poder implica jerarquia: ordena fixant un lloc precís per a cada cosa,persona o situació.
- Deixar-se aconsellar a la vegada que es pot exposar el criteri ferm que es té sobre les coses.
- És el rebuig de les idees o creences dels altres i imposició de les pròpies.
- Implica una relació de confiança i és reconeguda lliurement.
- Exercir el poder sense permetre l’oposició.
És clara l’actitud autoritària i violenta de Pere Amat ara bé, creieu, tot guiant-vos per l’exercici anterior, que la Juliana és una dona amb autoritat? i la Cecília? Raoneu la resposta i busqueu dos exemples extrets de l’acte tercer del text.
4.El saber de les dones i els estereotips.
Amat:Prou que tornarà! (parlant de la Cecília) i aleshores la tindré aquí fermada com un gos! No estudiarà més, farà les feines de la casa, tot el que ara fas tu (ho diu a la Juliana)
Juliana:Més mal! Més mal! Ella no ha nascut per fer això...
Pàgina 99
...
Amat:No li preguntis res, no diguis res,tu. Vosaltres, les mares no teniu autoritat, no us feu respectar, no sabeu pujar els fills...
Juliana: Vet-ho aquí el que sabeu dir els homes. No sabem pujar els fills! I vosaltres què feu? Per què hi sou? No us doneu comte que els fills costen alguna cosa fins que són grans i us donen un disgust. Després, guerra a la mare...oh...! els homes...! tot ho heu fet vosaltres... la mare...
Amat:Calla! Calla,tu!
...
Cecília:Continueu, mare. Canteu-li les veritats a en aquest home!
Juliana:Filla!
Amat:A qui dius, aquest home?
Cecília:A vós. Us he vist fer actes tan brutals que em repugna dir-vos pare.
Pàgina 112
...
Amat: (amenaçant la Cecília): Calla! Prou! Les dones a la cuina i no a discutir!
Cecília: Sí...veieu...? La mare ja tremola veient-vos enfadat. En lloc d’inspirar amor, feu por...aquesta és l’autoritat dels homes, dins de casa. Però la mare no em donarà la raó a mi... no pot. L’heu dominada, l’heu reduïda a res... Una dona no és res amb homes com vosaltres...Ens mateu l’ànima, si no ja no ens voleu, som dolentes. Pàgina 114
...
Amat: (anant-se’n) Maleïdes les dones! Pàgina 118
Els estereotips són construccions culturals que determinen una visió de les característiques i actituds de cada sexe. Creen models rígids en els quals s’ha d’encaixar per ser socialment acceptat, fixen un model de ser home (noi, nen) i un model de ser dona (noia, nena) i a partir, d’una visió tòpica construïda, estableixen un sistema desigual de relacions entre els dos sexes i d’ells contra el món. Llegiu aquests fragments i a partir d’ells escriviu quatre trets del caràcter de la Juliana i quatre de l’Amat i digues si són un estereotip de dona i d’home.
Llegiu aquests fragments i a partir d’ells escriviu quatre trets del caràcter de la
Juliana i quatre de l’Amat i digues si són un estereotip de dona i d’home.
Què vol dir l’expressió “pujar els fills”? en què consisteix concretament?
Per a Pere Amat no té cap significat precís aquesta expressió i per tant no té cap valor, però per a la Juliana l’expressió és plena de contingut.
A quin contingut es refereix aquesta frase?
Comenta el que diu Cecília: Una dona no és res amb homes com vosaltres.
Creieu que la Cecília és un estereotip? Quines són les seves característiques? Si contesteu afirmativament, penseu que encara és vigent l’estereotip que representa? o a l’actualitat no existeix aquest model o bé s’ha transformat?
5. Resolució del conflicte segons la Cecília:
Actualment els termes «dictadura» i «fanatisme» s’utilitzen sovint associats, i oposats, a altres dos conceptes, «valors democràtics» i «educació». Aquesta doble dualitat constitueix un dels eixos principals d’Aigües encantades. Al llarg de l’obra hi ha referències constants a l’educació. Quan es va escriure, els moviments anarquistes i republicans consideraven l’ensenyament la base del canvi de la societat i del progrés.
Quin concepte tenen de l'educació:
a) La Cecília.
b) En Vergés.
c) Els pares de la Cecília.
Té raó el mossèn quan defensa que si els pares haguessin actuat de manera diferent la Cecília ara tindria una altra concepció del món?
La Juliana, l’Amat i el mossèn coincideixen a l’hora de sancionar la Cecília, però no coincideixen ni en les raons que donen per explicar l’actitud de la noia ni en el que suggereixen que cal fer per aconseguir que canviï. Explica en què es diferencia la seva manera de jutjar la Cecília.
Què creus que hauria de passar per tal que la Cecília es quedés a fer de mestra al poble?
Tret de:
I si voleu més material per a l'estudi ce l'obra, aquí en trobareu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada