Passa al contingut principal

Salvador Espriu, "Narracions". Espais.

Imatge
Escrita per
Començarem amb els espais:



Topònims: 

  • Abenaljatib ("Tarot per algun titella de teatre d’Alfaranja"); Albània ("Potser contat de nou amb parsimònia"); Alfaranja ("Tarot..."); Àustria ("Potser...").
  • Bakony ("Potser..."); Belgrad, ("Potser..."); Borszony ("Potser..."); Brandenburg ("Potser...);  Brentelfeld ("Potser..."); Brno ("Potser..."); Buda ("Potser..."); 
  • Ciutat de les Santes ("Tarot..."); Constantinoble ("Potser..."); Croàcia ("Potser..."); 
  • Dinamarca ("Potser..."); 
  • Eger ("Potser..."); Esseg ("Potser..."); 
  • Feu de Linda ("Potser..."); 
  • Gran Alföld ("Potser..."); Gyalu ("Potser..."); 
  • Hegyalgia ("Potser..."); 
  • Kanizsa ("Potser..."); Kepten ("Mariàngela l'herbolària"); Kiss Alföld ("Potser..."); Konilòsia ("El meu amic Salom", "Sota la fredor parada d’aquests ulls", "Tarot...");
  • Hongria ("Potser..."); ;  
  • Lavínia ("El meu amic...", "El país moribund", "Tarot..."); Lützen ("Potser..."); 
  • Matra ("Potser..."); Muntanyes verdes ("Potser...");  Moràvia ("Potser ..."); 
  • Nagyvárad/Grosswardien ("Potser..."); Neuhasel ("Potser..."); Neutra ("Potser..."); Nordlingen ("Potser..."); 
  • Olomuc ("Potser...");  Organyà ("Sota..."); 
  • París ("Tarot..."); Planura d'Alföld ("Potser..."); Polls ("Potser..."); Pomerània ("Potser..."); 
  • Raab ("Potser...");  Rarotonga ("El meu amic..."); Ribes del Szamos ("Potser..."); 
  • Sant Gotthard  ("Potser..."); Sant Miquel de Cladells ("Tarot..."); Sant Pere Cercada ("Tarot..."); Silèsia ("Potser contat de nou amb parsimònia"); Sinera ("Mariàngela...", "Tarot..."); Siena ("Sota..."); Szekes-Fehervar ("Potser..."); 
  • Temesvar ("Potser..."); Tòquio ("Tarot..."); Turquia ("Potser..."); 
  • Vasvar ("Potser..."); Viena ("Potser contat de nou amb parsimònia"); 
  • Waag ("Potser contat de nou amb parsimònia")
Carrers: 
  • carrer de l'Aurora ("Les tres sorores"); carrer de la Bomba ("Tereseta que baixava les escales"); carrer dels Corders ("Tereseta..."); Carrer de la Llanterna ("Les tres..."); carrer de la Murtra ("Les tres..."); carrer de la Virtut ("Les tres..."); Plaça del Sol ("Les tres..."); 
  • Rere-la-fleca ("Tereseta...")
Edificis: 
  • Battistero ("Sota..."); 
  • Duomo ("Sota..."); 
  • els Felipons ("Les tres..."), església de Santa Maria ("Tereseta...", "Tarot..."); església de Santa Maria Liberal ("Letízia"); 
  • Fontebranda (Sota...); Fortalesa de Grau ("Potser...");  
  • Loggia de la Mercanzia ("Sota..."); 
  • Moulin Rouge ("Tarot..."); 
  • Palau del Magnifico ("Sota..."); Palazzo Buonsignori ("Sota..."); Port de Talamone ("Sota..."); Porta Camollia ("Sota..."); Sant Domenico ("Sota..."); 
Altres espais: l'horta de la Pietat ("Tereseta...") 

    







Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater (2) Anàlisi de l'obra.

Escrita per
Aquí trobareu una sèrie de qüestions que faran que acabeu de reflexionar sobre l'obra. L’obra planteja una doble problemàtica social i individual, això és una situació col·lectiva dominada per la superstició i l’endarreriment mantinguts per uns interessos oligàrquics i la situació de submissió d’una massa conformista d’una banda, i de l’altra els intents individuals d’uns personatges que pretenen un canvi. Així doncs, hi haurà un enfrontament entre els dos bàndols, entremig trobem la figura de la Cecília, filla del cacic Amat que es rebel·la contra la figura del pare no només com un fet generacional, sinó sobretot perquè aquest home autoritari representa un estat de coses, el manteniment d’unes estructures que sotmeten la dona -la filla, l’esposa- a la seva voluntat.  El conflicte d’ Aigües encantades rau en la creació d’unes antítesis extremades: religió-raó, reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradició-educació, entre altres. Puig i Ferreter escriu una obra que e...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Vicent Andrés Estellés (poemes)

Escrita per Josep Aparicio
1 m'he estimat molt la vida, no com a plenitud, cosa total, sinó, posem per cas, com m'agrada la taula, ara un pessic d'aquesta salsa, oh, i aquest ravanet, aquell all tendre, què dieu d'aquest lluç, és sorprenent el fet d'una cirera. m'agrada així la vida, aquest got d'aigua, una jove que passa pel carrer aquest verd                aquest pètal                                 allò una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls, i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula, com aquest passarell,                               aquell melic, com la primera dent d'un infant....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Solitud: mite, personatges, símbols, webs d'interès

Escrita per
Aquí trobareu un estudi de la novel·la i alguns enllaços per si creieu que necessiteu completar-lo. El mite de la terra alta i de la terra baixa Víctor Català utilitza el mite de la terra alta i de la terra baixa com a via de plasmació de dues formes de vida antitètiques: la plana, la de l'utilitarisme, la monotonia i la despersonalització (és a dir, la "no-vida"); la muntanya, com l'espai del misteri, de la  lluita i dels ideals (és a dir, la "vida").  L'ascensió a la muntanya, doncs, és, per a la Mila, l'entrada a la vida, el camí cap allò que Gabriel Alomar anomenava el "segon naixement de la persona", que es realitza "en el camí que s'eleva de la inconsciència a la consciència de l'home"." (Castellanos, HLC, p. 611). La Mila, al final, escapa al determinisme de l'ambient; això fa que Solitud no sigui, en absolut, una obra naturalista.  A l’episodi “La creu” l'autora aprofita per posar ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació