Passa al contingut principal

El cor Quiet (2) Noves pautes de lectura.

Us transcric la nota informativa que des del Consell Interuniversitari ens han donat sobre la lectura d' El cor quiet, de Josep Carner
  • El cor quiet en la biografia i la trajectòria poètica de Carner.
  • La poètica de Carner i l'aproximació al postsimbolisme.
  • L'estructura del llibre: 
    • caràcter i temes dominants de les cinc parts:
      • la trajectòria des de la inquietud al seny
      • la natura
      • els moments de la vida humana. 
    • Secció 1, "Les nits"
      • la nit com a espai del misteri, la inquietud i la interrogació metafísica i religiosa (per ex. "Nocturn", "Perdut...", "Cau a la mar...")
      • la presència de la mort (per ex. "Proximitat...")
      • la follia (per ex. "Nit de sant Joan")
      • el camí cap a la salvació (per ex. "A Jesús");
      • l'assenyament i la maduresa (per ex. "El beat...")
    • Secció 2, "Els arbres"
      • descripció i humanització de la natura; l'arbre com a exemple humà
        • la diversitat (per ex. Els nostres pins)
        • l'ordre i la virtut (per ex. Els pollancs..."),
        • l'asserenament (per ex. L'eucaliptus...')
        • la creixença exemplar i vivificadora (per ex. Els cocoters...")
    • Secció 3, "Les estampes"
      • el poeta i la contemplació del món exterior
      • l'ordenació segons el cicle de les estacions i el cicle litúrgic (especialment el cicle de Nadal i Pasqua)
      • la perfeccció de la natura (per ex. "Venus")
      • la natura humanitzada (per ex. "Arts de bruixeria", "El raig...", Mar de diumenge")
      • la imaginació del poeta
      • l'home i els llocs (per ex. "Casa que fou...", "El retorn...", "Porta d'hostal")
      • la natura com a pretext per a la reflexió sobre la vida (per ex. "Cançoneta incerta", "Fred')
      • presència de Déu en la natura (per ex. "Volts de Nadal", "Processó...")
    • Secció 4, Les adreces"
      • poesia de circumstàncies i reflexió sobre moments de la vida (per ex. "La naixença...", "A una núvia")
    • Secció 5, "L'assenyament"
      • l'actitud madura davant la vida i l'adquisició del seny
      • la migradesa de la vida humana (per ex. "Interval", "Les fulles...", "Temença")
      • la follia (per ex. "L'home que fa...")
      • l'edat madura, l'assenyament i la conformitat (per ex. "Cançó de la mudança", "Cançó de la quarantena")
      • la transcendència contra l'oblit i la mort (per ex. El castell de l'oblit")
  • Aspectes formals d'El cor quiet
    • formes mètriques convencionals (per exemple, sonets i cançons)
    • assaig de noves formes (especialment a "Les nits": poemes sense estrofisme regular i amb versos polimètrics)

N.B. Les referències a títols de poemes volen destacar exemples significatius de cada un dels conceptes o tractaments poètics de la realitat exposats en la pauta, i que poden servir de model per a identificar els mateixos temes en altres poemes de cada secció. No prescriuen de cap manera, doncs, la lectura exclusiva dels poemes esmentats ni exclouen la lectura dels que no hi apareixen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater (2) Anàlisi de l'obra.

Aquí trobareu una sèrie de qüestions que faran que acabeu de reflexionar sobre l'obra. L’obra planteja una doble problemàtica social i individual, això és una situació col·lectiva dominada per la superstició i l’endarreriment mantinguts per uns interessos oligàrquics i la situació de submissió d’una massa conformista d’una banda, i de l’altra els intents individuals d’uns personatges que pretenen un canvi. Així doncs, hi haurà un enfrontament entre els dos bàndols, entremig trobem la figura de la Cecília, filla del cacic Amat que es rebel·la contra la figura del pare no només com un fet generacional, sinó sobretot perquè aquest home autoritari representa un estat de coses, el manteniment d’unes estructures que sotmeten la dona -la filla, l’esposa- a la seva voluntat.  El conflicte d’ Aigües encantades rau en la creació d’unes antítesis extremades: religió-raó, reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradició-educació, entre altres. Puig i Ferreter escriu una obra que e

Com fem un comentari de text.

Un text literari es pot comentar de moltes i variades maneres. Aquí en trobareu un model que no és l'únic, però que és força complet.   Abans de posar-se a comentar un text: Òbviament, l'hem de llegir en profunditat, hem de solucionar tots els problemes lèxics amb què ens trobem i marcar d'alguna manera aquelles paraules o expressions que ens han cridat l'atenció. És recomanable que es numerin les línies o els versos, per poder-s'hi referir amb més facilitat. També ens hem de documentar sobre ell: qui el va escriure, quan, si té relació amb moviments literaris o amb textos d'altres o del mateix autor, si es basa en textos anteriors... Hem de tenir clar que l'objectiu del comentari és fixar amb precisió  allò  que diu el text, la seva temàtica, les seves idees... i  com  ho diu, la sintaxi, el lèxic, les figures retòriques... També hem de saber que allò que no podem fer és: expressar unes quantes idees sobre la forma i el contingut, sense cap finali

Aigúes Encantades de Puig i Ferrater (3) Preguntes que han sortit als exàmens de selectivitat.

Aquí us he recollit les diverses preguntes que de Selectivitat s'han fet els últims anys sobre l'obra que acabem de llegir: Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, planteja un conflicte ideològic a partir d’una situació concreta. Expliqueu, en primer lloc, quines causes provoquen el conflicte i com es resol; després, digueu quins valors s’hi enfronten i quins personatges encarnen aquests valors (tingueu en compte conceptes com regeneracionisme i vitalisme). [3 punts] El conflicte i la polarització ideològics plantejats a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, s’encarnen en diversos personatges. Identifiqueu la font del conflicte i descriviu la posició ideològica i vital dels personatges principals. Relacioneu els valors en conflicte amb les idees del Modernisme. [3 punts] Descriviu el personatge de Vergés a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Tingueu en compte, sobretot, la seva relació amb Cecília i l’actitud que adopta davant el conflicte que l’obr