Passa al contingut principal

Visions & Cants (5) Intermezzo

Quart poema: 


ELS REIS
En el sentit de poema de circumstàncies que només pretén fixar el moment, trobem «Els Reis»: la festivitat porta Maragall a potenciar un món càndid ple d'il·lusió i de religiositat implícita. 
Aquí el trobareu recitat per Celdoni Fonoll.

Cinquè poema:
SOL SOLET...
De la mateixa manera cal entendre aquest poema: mostra un món infantil i harmònic i reflecteix el to de cançó popular amb un poema breu d’art menor i de rima consonant.



Sisè poema:
DIMECRES DE CENDRA
 A una noia 
Un pas més enllà es fa amb «Dimecres de cendra». Hi podem observar un tractament vagament similar al de la figura femenina d’Adalaisa, la noia a qui es dedica el poema és una via per defensar el vitalisme per damunt de l’espiritualitat mística. La figura es contraposa subtilment a la iconografia popular de les verges deliqüescents. Ara la festivitat que origina el poema no és l’objectiu temàtic del poema; la intenció és la de crear un «patró» de joventut que amplia les peticions del «Cant dels joves» que trobarem a l'última secció. D’aquí vénen l’imperatiu que domina el poema i el to de consigna, i també la localització de la vida en el front i en els llavis, com en el cas de l’abadessa. La composició en alexandrins del poema accentua la gravetat de la petició i la seva importància. Però «Lo diví en el Dijous Sant» suposa una correcció del vitalisme vagament carnal i s’instal·la en la creença que «...dura la vida / més enllà del cos – i dels seus sentits» (versos 5-6). Maragall, novament, oscil·la cap a una visió de la divinitat com a bàlsam de les imperfeccions i dels dolors humans.


Setè poema:
LO DIVÍ EN EL DIJOUS SANT
En memoria d'un amic
En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa. Commemora l'anomenat Sant Sopar, és a dir, l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat. El Dijous Sant és el dijous previ a la Pasqua Florida i com que es calcula en funció de l'equinocci i les fases lunars, pot oscil·lar entre el 19 de març i el 22 d'abril.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater (2) Anàlisi de l'obra.

Aquí trobareu una sèrie de qüestions que faran que acabeu de reflexionar sobre l'obra. L’obra planteja una doble problemàtica social i individual, això és una situació col·lectiva dominada per la superstició i l’endarreriment mantinguts per uns interessos oligàrquics i la situació de submissió d’una massa conformista d’una banda, i de l’altra els intents individuals d’uns personatges que pretenen un canvi. Així doncs, hi haurà un enfrontament entre els dos bàndols, entremig trobem la figura de la Cecília, filla del cacic Amat que es rebel·la contra la figura del pare no només com un fet generacional, sinó sobretot perquè aquest home autoritari representa un estat de coses, el manteniment d’unes estructures que sotmeten la dona -la filla, l’esposa- a la seva voluntat.  El conflicte d’ Aigües encantades rau en la creació d’unes antítesis extremades: religió-raó, reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradició-educació, entre altres. Puig i Ferreter escriu una obra que e

Com fem un comentari de text.

Un text literari es pot comentar de moltes i variades maneres. Aquí en trobareu un model que no és l'únic, però que és força complet.   Abans de posar-se a comentar un text: Òbviament, l'hem de llegir en profunditat, hem de solucionar tots els problemes lèxics amb què ens trobem i marcar d'alguna manera aquelles paraules o expressions que ens han cridat l'atenció. És recomanable que es numerin les línies o els versos, per poder-s'hi referir amb més facilitat. També ens hem de documentar sobre ell: qui el va escriure, quan, si té relació amb moviments literaris o amb textos d'altres o del mateix autor, si es basa en textos anteriors... Hem de tenir clar que l'objectiu del comentari és fixar amb precisió  allò  que diu el text, la seva temàtica, les seves idees... i  com  ho diu, la sintaxi, el lèxic, les figures retòriques... També hem de saber que allò que no podem fer és: expressar unes quantes idees sobre la forma i el contingut, sense cap finali

Aigúes Encantades de Puig i Ferrater (3) Preguntes que han sortit als exàmens de selectivitat.

Aquí us he recollit les diverses preguntes que de Selectivitat s'han fet els últims anys sobre l'obra que acabem de llegir: Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, planteja un conflicte ideològic a partir d’una situació concreta. Expliqueu, en primer lloc, quines causes provoquen el conflicte i com es resol; després, digueu quins valors s’hi enfronten i quins personatges encarnen aquests valors (tingueu en compte conceptes com regeneracionisme i vitalisme). [3 punts] El conflicte i la polarització ideològics plantejats a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, s’encarnen en diversos personatges. Identifiqueu la font del conflicte i descriviu la posició ideològica i vital dels personatges principals. Relacioneu els valors en conflicte amb les idees del Modernisme. [3 punts] Descriviu el personatge de Vergés a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Tingueu en compte, sobretot, la seva relació amb Cecília i l’actitud que adopta davant el conflicte que l’obr