Passa al contingut principal

Visions & Cants (5) Intermezzo

Imatge
Escrita per
Quart poema: 
ELS REIS
En el sentit de poema de circumstàncies que només pretén fixar el moment, trobem «Els Reis»: la festivitat porta Maragall a potenciar un món càndid ple d'il·lusió i de religiositat implícita. 
Aquí el trobareu recitat per Celdoni Fonoll.

 Cinquè poema:
SOL SOLET...
De la mateixa manera cal entendre aquest poema: mostra un món infantil i harmònic i reflecteix el to de cançó popular amb un poema breu d’art menor i de rima consonant.

Sisè poema:
DIMECRES DE CENDRA
 A una noia 
Un pas més enllà es fa amb «Dimecres de cendra». Hi podem observar un tractament vagament similar al de la figura femenina d’Adalaisa, la noia a qui es dedica el poema és una via per defensar el vitalisme per damunt de l’espiritualitat mística. La figura es contraposa subtilment a la iconografia popular de les verges deliqüescents. Ara la festivitat que origina el poema no és l’objectiu temàtic del poema; la intenció és la de crear un «patró» de joventut que amplia les peticions del «Cant dels joves» que trobarem a l'última secció. D’aquí vénen l’imperatiu que domina el poema i el to de consigna, i també la localització de la vida en el front i en els llavis, com en el cas de l’abadessa. La composició en alexandrins del poema accentua la gravetat de la petició i la seva importància. Però «Lo diví en el Dijous Sant» suposa una correcció del vitalisme vagament carnal i s’instal·la en la creença que «...dura la vida / més enllà del cos – i dels seus sentits» (versos 5-6). Maragall, novament, oscil·la cap a una visió de la divinitat com a bàlsam de les imperfeccions i dels dolors humans.
Setè poema:
LO DIVÍ EN EL DIJOUS SANT
En memoria d'un amic
En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa. Commemora l'anomenat Sant Sopar, és a dir, l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat. El Dijous Sant és el dijous previ a la Pasqua Florida i com que es calcula en funció de l'equinocci i les fases lunars, pot oscil·lar entre el 19 de març i el 22 d'abril.


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater (2) Anàlisi de l'obra.

Escrita per
Aquí trobareu una sèrie de qüestions que faran que acabeu de reflexionar sobre l'obra. L’obra planteja una doble problemàtica social i individual, això és una situació col·lectiva dominada per la superstició i l’endarreriment mantinguts per uns interessos oligàrquics i la situació de submissió d’una massa conformista d’una banda, i de l’altra els intents individuals d’uns personatges que pretenen un canvi. Així doncs, hi haurà un enfrontament entre els dos bàndols, entremig trobem la figura de la Cecília, filla del cacic Amat que es rebel·la contra la figura del pare no només com un fet generacional, sinó sobretot perquè aquest home autoritari representa un estat de coses, el manteniment d’unes estructures que sotmeten la dona -la filla, l’esposa- a la seva voluntat.  El conflicte d’ Aigües encantades rau en la creació d’unes antítesis extremades: religió-raó, reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradició-educació, entre altres. Puig i Ferreter escriu una obra que e...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Vicent Andrés Estellés (poemes)

Escrita per Josep Aparicio
1 m'he estimat molt la vida, no com a plenitud, cosa total, sinó, posem per cas, com m'agrada la taula, ara un pessic d'aquesta salsa, oh, i aquest ravanet, aquell all tendre, què dieu d'aquest lluç, és sorprenent el fet d'una cirera. m'agrada així la vida, aquest got d'aigua, una jove que passa pel carrer aquest verd                aquest pètal                                 allò una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls, i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula, com aquest passarell,                               aquell melic, com la primera dent d'un infant....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Solitud: mite, personatges, símbols, webs d'interès

Escrita per
Aquí trobareu un estudi de la novel·la i alguns enllaços per si creieu que necessiteu completar-lo. El mite de la terra alta i de la terra baixa Víctor Català utilitza el mite de la terra alta i de la terra baixa com a via de plasmació de dues formes de vida antitètiques: la plana, la de l'utilitarisme, la monotonia i la despersonalització (és a dir, la "no-vida"); la muntanya, com l'espai del misteri, de la  lluita i dels ideals (és a dir, la "vida").  L'ascensió a la muntanya, doncs, és, per a la Mila, l'entrada a la vida, el camí cap allò que Gabriel Alomar anomenava el "segon naixement de la persona", que es realitza "en el camí que s'eleva de la inconsciència a la consciència de l'home"." (Castellanos, HLC, p. 611). La Mila, al final, escapa al determinisme de l'ambient; això fa que Solitud no sigui, en absolut, una obra naturalista.  A l’episodi “La creu” l'autora aprofita per posar ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació