Quart poema:
ELS REIS
En el sentit de poema de circumstàncies que només pretén fixar el moment, trobem «Els Reis»: la festivitat porta Maragall a potenciar un món càndid ple d'il·lusió i de religiositat implícita.
SOL SOLET...
De la mateixa manera cal entendre aquest poema: mostra un món infantil i harmònic i reflecteix el to de cançó popular amb un poema breu d’art menor i de rima consonant.
Sisè poema:
Setè poema:
Sisè poema:
DIMECRES DE CENDRA
A una noia
Un pas més enllà es fa amb «Dimecres de cendra». Hi podem observar un tractament vagament similar al de la figura femenina d’Adalaisa, la noia a qui es dedica el poema és una via per defensar el vitalisme per damunt de l’espiritualitat mística. La figura es contraposa subtilment a la iconografia popular de les verges deliqüescents. Ara la festivitat que origina el poema no és l’objectiu temàtic del poema; la intenció és la de crear un «patró» de joventut que amplia les peticions del «Cant dels joves» que trobarem a l'última secció. D’aquí vénen l’imperatiu que domina el poema i el to de consigna, i també la localització de la vida en el front i en els llavis, com en el cas de l’abadessa. La composició en alexandrins del poema accentua la gravetat de la petició i la seva importància. Però «Lo diví en el Dijous Sant» suposa una correcció del vitalisme vagament carnal i s’instal·la en la creença que «...dura la vida / més enllà del cos – i dels seus sentits» (versos 5-6). Maragall, novament, oscil·la cap a una visió de la divinitat com a bàlsam de les imperfeccions i dels dolors humans.
LO DIVÍ EN EL DIJOUS SANT
En memoria d'un amic
En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa. Commemora l'anomenat Sant Sopar, és a dir, l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat. El Dijous Sant és el dijous previ a la Pasqua Florida i com que es calcula en funció de l'equinocci i les fases lunars, pot oscil·lar entre el 19 de març i el 22 d'abril.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada