Contextualització, l'autora:
El 1966 la Maria Aurèlia Capmany publicà l’assaig "La dona a Catalunya: consciència i situació", per encàrrec dels editors de la col·lecció "Llibres a l’abast" d’Edicions 62, Max Cahner i Josep Benet.
Un llibre d’assaig escrit el 1966 en català sobre la dona catalana, escrit per una dona i encarregat per uns editors necessàriament volia dir que alguna cosa estava canviant en aquella societat catalana dels anys 60 i 70: "Alguna cosa ha canviat, no sols en la realitat del nostre medi ambient, sinó a nivell internacional, perquè una editorial donés via franca a un tema, que havia estat silenciat des de feia molts anys. (Capmany, 1978: 7)".
Dos anys més tard, Maria Aurèlia Capmany va escriure "La dona catalana" i, tot seguit, el 1969 escriu la novel·la "Feliçment, jo sóc una dona", que és la que nosaltres llegim i estudiem.
En aquesta obra abocà tots els coneixements adquirits sobre la dona i la transformació de la seva identitat dins una societat d’homes que, com ella ens explicarà, estaven poc avesats als canvis.
Per tant, aquesta novel·la representa un punt d’inflexió en la seva trajectòria novel·lística i ens permet observar uns personatges que transiten al voltant de la protagonista, Carola Milà, en una societat regida per unes normes concretes i conegudes.
Carola Milà no és un personatge combatiu, no denuncia, no lluita, no jutja, no té discurs, senzilament intenta, tothora, adaptar-se a les normes, i som nosaltres, els lectors, els que hem de reflexionar constantment sobre el paper de la dona, la seva identitat i la importància dels referents per a la seva construcció.
Així doncs, mentre Carola Milà construeix la seva identitat a partir dels referents que apareixen al llarg de la seva vida, nosaltres, lectors crítics, hem d'adonar-nos en quines condicions vivien les dones durant aquellls anys.
També hem de resoldre la veritat de l'afirmació que trobem al títol: per què Carola Milà és feliç de ser una dona?
Tenim doncs una triple conjunció: Capmany, novel·la i feminisme.
Dos anys més tard, Maria Aurèlia Capmany va escriure "La dona catalana" i, tot seguit, el 1969 escriu la novel·la "Feliçment, jo sóc una dona", que és la que nosaltres llegim i estudiem.
En aquesta obra abocà tots els coneixements adquirits sobre la dona i la transformació de la seva identitat dins una societat d’homes que, com ella ens explicarà, estaven poc avesats als canvis.
Per tant, aquesta novel·la representa un punt d’inflexió en la seva trajectòria novel·lística i ens permet observar uns personatges que transiten al voltant de la protagonista, Carola Milà, en una societat regida per unes normes concretes i conegudes.
Carola Milà no és un personatge combatiu, no denuncia, no lluita, no jutja, no té discurs, senzilament intenta, tothora, adaptar-se a les normes, i som nosaltres, els lectors, els que hem de reflexionar constantment sobre el paper de la dona, la seva identitat i la importància dels referents per a la seva construcció.
Així doncs, mentre Carola Milà construeix la seva identitat a partir dels referents que apareixen al llarg de la seva vida, nosaltres, lectors crítics, hem d'adonar-nos en quines condicions vivien les dones durant aquellls anys.
També hem de resoldre la veritat de l'afirmació que trobem al títol: per què Carola Milà és feliç de ser una dona?
Tenim doncs una triple conjunció: Capmany, novel·la i feminisme.
- Capmany és coneguda i reconeguda per una extensa obra: assaigs, obres teatrals, novel·les, guions per a la ràdio i la televisió, traduccions d’obres italianes i franceses i per ser una figura pública amb un clar compromís polític. Capmany afirma que el que ella ha perseguit sempre és explicar la vida de la seva vida. I, com a persona polifac+etica 2que era, costa molt reduir-la a pocs aspectes.
- Novel·la: a la seva obra de ficció hi conflueixen el seu pensament i el compromís amb el seu món, mostra la seva veu més íntima i més interior, passeja entre personatges i espais dotats, normalment, d’un cert lirisme, i que moltes vegades són éssers en construcció —generalment dones—, de vegades impotents, de vegades victoriosos, davant la realitat a la qual s’enfronten; sempre inclouen una reflexió crítica que hi plana interpel·la sempre el lector. Van ser diverses les formes narratives que va assajar, des de la novel·la de caire més psicològic a la novel·la d’intriga, passant per la novel·la històrica o, fins i tot, picaresca. També va explorar diversos punts de vista narratius, per tant podem dir que:
- és una escriptora curiosa, per a qui escriure és conèixer i saber, i, en definitiva, existir, a través de la paraula;
- que es qüestiona el fet literari i
- que investiga constantment noves formes i possibilitats.
- Les seves influències literàries van ser múltiples i diverses, fruit de la seva voracitat com a lectora. Podem citar, entre altres fonts, l’empremta de l’existencialisme d’entreguerres, el realisme italià, i autors com Woolf o Hammett.
- Feminisme: El conjunt analitzat ens permet observar, a partir de la transformació constant de Carola Milà i el rerefons social, les teories feministes de Maria Aurèlia Capmany. També ens descobreix que, tot i ser deutora d’una època, apunta les claus que la lliguen al nostre present ajudant-nos a entendre les noves teories feministes. L’anàlisi de la novel·la evidenciarà la importància que, per a Ma Aurèlia, tenien els referents per a la construcció de la identitat femenina, una identitat que es mostrarà múltiple i diversa en contraposició a la categoria "dona" de l'època i que apuntarà directament cap a les teories feministes actuals. A més veurem com s’utilitza el nom i el cos de la protagonista principal de la novel·la per construir cada nova identitat i, per aconseguir canvis en els diversos estatus socials.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada