Passa al contingut principal

"El cor quiet" (3)

Imatge
Escrita per
Aquí trobareu les preguntes que de Selectivitat han sortit sobre "El cor quiet", que no són gaires.

  • Comenteu el poema de Josep Carner «La vida incerta», publicat per primera vegada a La primavera al poblet (1935). Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
    • a)El tema del poema i el sentit del títol, fent atenció a l’expressió del pas del temps, a les referències a les estacions i a les preocupacions que s’hi expressen. 
    • b)La versificació i l’estructura del poema, i el valor que hi tenen els recursos retòrics, com ara els contrastos i les interrogacions.[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
La vida incerta
El riu s’emporta en fulles fatigades

botí flairós que broda son setí.
Ve el sol roent, després les maltempsades;
després, es farà gebre el serení.

¿L’abril encara tornarà a ma cleda
guarnit de xiscles? I, en florint els sots,
¿deixaré pel cucut en la verneda
el caliu d’argelagues i capçots?

O bé en l’hivern, quan, l’alta nit vinguda,
el cremallot, per son esglai batut,
mori en espeternec, i, mai planguda,
xiuli per un forat la solitud;

quan buits camins arribin a cruïlla
sense petjades a bescanviar,
i a lloc gras, vermenós,corri la guilla
i deserti les serres el senglar,

¿me n’aniré tot sol, no vist rodaire,
closos els ulls com per al dolç dormir,
sense plany de la terra ni de l’aire,
vers una primavera sense fi?

1.setí: ‘teixit lluent de seda, cotó o lli’.
2.serení: ‘humitat de l’aire que cau certes nits serenes, rosada’.
3.capçots: ‘panotxes de blat de moro desgranades’.
4.cremallot: ‘en una espelma, tros de ble incandescent en deixar de fer flama’.
5.vermenós: ‘que cria cucs’.

  • Comenteu el poema de Josep Carner «La vida incerta», publicat per primera vegada a "La primavera al poblet" (1935). Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
    • a)El tema del poema i el sentit del títol, fent atenció a l’expressió del pas del temps, a les referències a les estacions i a les preocupacions que s’hi expressen. 
    • b)La versificació i l’estructura del poema, i el valor que hi tenen els recursos retòrics, com ara els contrastos i les interrogacions.[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe-rència del discurs]
  • El recull El cor quiet (1925), de Josep Carner, assenyala una evolució respecte de l’etapa anterior, la qual s’havia emmarcat dins del Noucentisme. Expliqueu les característiques principals d’aquesta etapa anterior i comenteu els canvis temàtics i estètics més notoris a partir del recull esmentat. Exemplifiqueu-ho fent referència a poemes de totes dues etapes.[3 punts]

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater (2) Anàlisi de l'obra.

Escrita per
Aquí trobareu una sèrie de qüestions que faran que acabeu de reflexionar sobre l'obra. L’obra planteja una doble problemàtica social i individual, això és una situació col·lectiva dominada per la superstició i l’endarreriment mantinguts per uns interessos oligàrquics i la situació de submissió d’una massa conformista d’una banda, i de l’altra els intents individuals d’uns personatges que pretenen un canvi. Així doncs, hi haurà un enfrontament entre els dos bàndols, entremig trobem la figura de la Cecília, filla del cacic Amat que es rebel·la contra la figura del pare no només com un fet generacional, sinó sobretot perquè aquest home autoritari representa un estat de coses, el manteniment d’unes estructures que sotmeten la dona -la filla, l’esposa- a la seva voluntat.  El conflicte d’ Aigües encantades rau en la creació d’unes antítesis extremades: religió-raó, reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradició-educació, entre altres. Puig i Ferreter escriu una obra que e...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Vicent Andrés Estellés (poemes)

Escrita per Josep Aparicio
1 m'he estimat molt la vida, no com a plenitud, cosa total, sinó, posem per cas, com m'agrada la taula, ara un pessic d'aquesta salsa, oh, i aquest ravanet, aquell all tendre, què dieu d'aquest lluç, és sorprenent el fet d'una cirera. m'agrada així la vida, aquest got d'aigua, una jove que passa pel carrer aquest verd                aquest pètal                                 allò una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls, i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula, com aquest passarell,                               aquell melic, com la primera dent d'un infant....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Solitud: mite, personatges, símbols, webs d'interès

Escrita per
Aquí trobareu un estudi de la novel·la i alguns enllaços per si creieu que necessiteu completar-lo. El mite de la terra alta i de la terra baixa Víctor Català utilitza el mite de la terra alta i de la terra baixa com a via de plasmació de dues formes de vida antitètiques: la plana, la de l'utilitarisme, la monotonia i la despersonalització (és a dir, la "no-vida"); la muntanya, com l'espai del misteri, de la  lluita i dels ideals (és a dir, la "vida").  L'ascensió a la muntanya, doncs, és, per a la Mila, l'entrada a la vida, el camí cap allò que Gabriel Alomar anomenava el "segon naixement de la persona", que es realitza "en el camí que s'eleva de la inconsciència a la consciència de l'home"." (Castellanos, HLC, p. 611). La Mila, al final, escapa al determinisme de l'ambient; això fa que Solitud no sigui, en absolut, una obra naturalista.  A l’episodi “La creu” l'autora aprofita per posar ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació