Passa al contingut principal

El Nabí de Josep Carner (1)

El primer que hem de saber és que som a punt de llegir un poema història que refà una història bíblica.
Tal com avui el podem llegir, Nabí és un poema en deu cants, d'extensió i estructura desiguals, amb un total de 1.365 versos. La història que s'hi desplega és la del profeta Jonàs, seguint l'esquema amb què la presenten els quatre capítols del llibre homònim de la Bíblia. Al primer capítol, la paraula de Jahvè és adreçada al profeta perquè vagi a predicar a Nínive, però Jonàs fuig, s'embarca i és llençat a mar pels mariners per tal d'aplacar la tempesta que Déu els ha enviat; al capítol segon, Jahvè fa que un gran peix engoleixi Jonàs, i aquest, dins el ventre del monstre on passa tres dies i tres nits, eleva una pregària a Déu; al capítol tercer, la paraula de Jahvè és adreçada a Jonàs per segona vegada, i el profeta se'n va a Nínive i hi profetitza la destrucció de la ciutat, però els ninivites i el seu rei es converteixen i Déu els atorga el perdó; per fi, al capítol quart, Jonàs es queixa de la facilitat amb què Jahvè, compadint-se dels homes, ha desmentit les seves profecies apocalíptiques, però Déu l'alliçona per mitjà d'una planta que fa créixer i tot seguit asseca. 
A grans trets, i amb lleus modificacions que contribueixen abans que res a reforçar la coherència de la història, el contingut dels quatre capítols del llibre de Jonàs és reprès, respectivament, en els cants III, IV, VII i VIII de Nabí; en els altres sis cants, Carner amplia la peripècia del protagonista afegint-hi referències al seu passat i a la fugida inicial (cants I i II), dos episodis previs a l'arribada a Nínive (cants V i VI) i dos de posteriors a l'acabament de la missió del profeta (cants IX i X). 
Amb el tractament que dóna a l'apòleg bíblic i amb les modificacions que introdueix en la història, Carner aconsegueix que aquella "muy venerable leyenda" de sentit manifest (en termes del mateix poeta: "la irónica y dulcísima didáctica del perdón") assumeixi el caràcter colpidor d'un drama autèntic, en què el protagonista descobreix per ell mateix la veritable naturalesa de les forces en conflicte. Així, entre l'inici i el final del poema, hi ha un canvi decisiu en el marc conceptual en què Jonàs es mou: de la concepció d'un Jahvè distant, autoritari i intransigent, pròpia de l'Antic Testament, passa a la idea neotestamentària d'un Déu íntim que no es manifesta sinó en l'amor i en la pietat. Llavors, Jonàs, que ha passat tres dies i tres nits en el ventre d'un peix perquè es negava a seguir profetitzant càstigs que Jahvè no acabava mai de complir, veu finalment redimida la seva experiència en la mesura que li pot atribuir el caràcter de prefiguració de la mort i la resurrecció futures del Crist (amb la qual cosa, per fi, es mostra capaç d'anunciar una profecia certa: la de la vinguda del "primogènit nou").

Aquí, però, trobareu el text de l aBíblia traduït al català.

Però aquest és tan sols l'estrat més aparent en la riquesa de sentits del gran poema carnerià. Per sota o per damunt, lligant-se estretament amb la peripècia del profeta, hi batega tota una gamma de motius característics de Carner, que sovint semblen néixer del xoc entre una visió optimista de la civilitzada vitalitat de l'home i un escepticisme serè sobre la seva capacitat d'entendre i de controlar la vida mateixa. Ara bé, el valor últim de Nabí en tant que poema màxim d'un dels més grans poetes de tots els temps no cal buscar-lo en el decantament que prenguin les interpretacions que se'n puguin fer, sinó en la pura generositat amb què el poema se'ns ofereix. Perquè tot en ell (les astúcies del ritme i la versificació, la saviesa amb què s'hi dosifiquen recursos narratius, teatrals i lírics i, sobretot, la pròdiga i constant administració de prodigis verbals) està al servei de la més genuïna i absoluta satisfacció del lector. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater (2) Anàlisi de l'obra.

Aquí trobareu una sèrie de qüestions que faran que acabeu de reflexionar sobre l'obra. L’obra planteja una doble problemàtica social i individual, això és una situació col·lectiva dominada per la superstició i l’endarreriment mantinguts per uns interessos oligàrquics i la situació de submissió d’una massa conformista d’una banda, i de l’altra els intents individuals d’uns personatges que pretenen un canvi. Així doncs, hi haurà un enfrontament entre els dos bàndols, entremig trobem la figura de la Cecília, filla del cacic Amat que es rebel·la contra la figura del pare no només com un fet generacional, sinó sobretot perquè aquest home autoritari representa un estat de coses, el manteniment d’unes estructures que sotmeten la dona -la filla, l’esposa- a la seva voluntat.  El conflicte d’ Aigües encantades rau en la creació d’unes antítesis extremades: religió-raó, reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradició-educació, entre altres. Puig i Ferreter escriu una obra que e

Com fem un comentari de text.

Un text literari es pot comentar de moltes i variades maneres. Aquí en trobareu un model que no és l'únic, però que és força complet.   Abans de posar-se a comentar un text: Òbviament, l'hem de llegir en profunditat, hem de solucionar tots els problemes lèxics amb què ens trobem i marcar d'alguna manera aquelles paraules o expressions que ens han cridat l'atenció. És recomanable que es numerin les línies o els versos, per poder-s'hi referir amb més facilitat. També ens hem de documentar sobre ell: qui el va escriure, quan, si té relació amb moviments literaris o amb textos d'altres o del mateix autor, si es basa en textos anteriors... Hem de tenir clar que l'objectiu del comentari és fixar amb precisió  allò  que diu el text, la seva temàtica, les seves idees... i  com  ho diu, la sintaxi, el lèxic, les figures retòriques... També hem de saber que allò que no podem fer és: expressar unes quantes idees sobre la forma i el contingut, sense cap finali

Aigúes Encantades de Puig i Ferrater (3) Preguntes que han sortit als exàmens de selectivitat.

Aquí us he recollit les diverses preguntes que de Selectivitat s'han fet els últims anys sobre l'obra que acabem de llegir: Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, planteja un conflicte ideològic a partir d’una situació concreta. Expliqueu, en primer lloc, quines causes provoquen el conflicte i com es resol; després, digueu quins valors s’hi enfronten i quins personatges encarnen aquests valors (tingueu en compte conceptes com regeneracionisme i vitalisme). [3 punts] El conflicte i la polarització ideològics plantejats a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, s’encarnen en diversos personatges. Identifiqueu la font del conflicte i descriviu la posició ideològica i vital dels personatges principals. Relacioneu els valors en conflicte amb les idees del Modernisme. [3 punts] Descriviu el personatge de Vergés a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Tingueu en compte, sobretot, la seva relació amb Cecília i l’actitud que adopta davant el conflicte que l’obr