Aquí hi trobareu la guia de correcció que van donar a fi de guiar els professors.
Reducció per errors de llengua
De la nota global de l’exercici es pot deduir 1 punt si es detecten errors ortogràfics o gramaticals d’una certa entitat. No es tracta de deduir un determinat valor (0,1; 0,2...) per error, ni de sumar deduccions per la repetició d’un mateix error, sinó que la reducció ha de respondre a una valoració global dels errors comesos.
Com a pauta, es deduirà un punt si a l’examen hi ha errors greus de manera reiterada: b/v, h, frases agramaticals, barbarismes flagrants, greus problemes de puntuació...). Es deduirà mig punt si conté menys errors greus (fins a quatre o cinc) o si els que hi ha no es consideren tan greus (dièresis, determinats errors en l’ús dels relatius i dels pronoms febles, construccions dubtoses...). La
suma de pocs errors greus i d’alguns errors lleus es penalitzarà amb un punt. No es descomptarà puntuació si s’adverteixen errors atribuïbles a lapsus o per la presència de poques errades lleus.
Si els errors d’aquest tipus fossin molt greus, o quantiosos, o impliquessin dificultats greus de comprensió, la reducció de la nota global pot arribar als 2 punts.
Quan s’apliqui una reducció de nota per aquests motius, s’assenyalarà al capdavall de la graella de puntuació dels exercicis.
1. Els tres punts corresponents al comentari de contingut es poden assignar si l’alumne/a tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes (a raó d’1 punt per cadascun d’ells), és a dir, si:
a) sap situar el fragment en el conjunt de l’obra com un episodi que és clau per a la interpretació de la novel·la;
b) reflexiona sobre l’evolució de la Mila i el paper de l’Ànima, i
c) sap interpretar l’escena com a pòrtic del desenllaç i la relaciona amb el sentit de la novel·la: l’itinerari vital de la Mila i la seva maduració personal, la lluita entre el Bé i el Mal, i el desengany i la solitud final del personatge.
Si l’alumne/a complementa la seva resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l’enunciat, però que hi és tanmateix pertinent, se li pot assignar per aquest concepte fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts assignats al contingut.
2. Els tres punts corresponents al comentari de contingut es poden assignar si l’alumne/a tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les pautes de l’enunciat (a raó d’1 punt per cadascun d’ells):
- el sentiment de profunda insatisfacció, amorosa i eròtica (o sexual) de la Mila davant dels dos homes (aquell a qui s’ha lliurat i aquell a qui hauria volgut lliurar-se), remarcat pel fet que ella s’autovalora atractiva i cobejable pels homes d’acord amb experiències viscudes. Sentiment, també, de desengany, especialment pel que fa a la reacció que esperava del pastor. D’aquí, que el
sentiment de solitud s’accentui al llarg de la novel·la en la Mila.
- Matias: personatge amorf, gairebé sense instints sensuals. Per la seva banda el pastor, fidel absolut al record de l’esposa morta, és incapaç, ja no de caure en la «temptació» que podia suposar la Mila, sinó ni tan sols de percebre aquesta possible (en la ment de la Mila) «temptació».
-El paper del pastor és el de protector i benefactor sobre tota criatura animada, tant del món natural com animal, Mila inclosa. (La seva aversió per l’Ànima no és una excepció a aquesta consideració: s’explica perquè exerceix just el paper contrari al del pastor, a la novel·la; l’Ànima és el Mal, la destrucció).
3. L’alumne/a ha de tractar, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en la pregunta. La puntuació quedarà determinada per si:
a) sap situar el fragment en el conjunt de l’obra com un episodi important de coneixement interioritzat del món nou en què la protagonista s’ha introduít;
b) sap determinar la naturalesa de la relació que la Milà establirà amb el Pastor i amb la imatge de sant Ponç, i el sentit “de tornar cap a la seva terra, muntanyes en avall”
c) sap comprendre el sentit premonitori del somni.
Cadascun d’aquests aspectes es valorarà amb 1 punt.
Si l’alumne/a complementa la seva resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l’enunciat, però que hi és tanmateix pertinent, se li pot assignar per aquest concepte fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts assignats al contingut del comentari.
4. L’alumne/a ha de tractar, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en la pregunta. La puntuació quedarà determinada per si:
a) sap situar el fragment en el conjunt de l’obra, no només en relació al seu argument sinó també a la seva interpretació;
b) reflexiona sobre el sentit dels personatges: la Mila, el Pastor i l’Ànima, i
c) a partir del fragment, sap explicar els trets generals de la llengua de
Solitud, i especialment la parla del Pastor.
Cadascun d’aquests aspectes es valorarà amb 1 punt.
Si l’alumne/a complementa la seva resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l’enunciat, però que hi és tanmateix pertinent, se li pot assignar per aquest concepte fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts assignats al contingut.
5. L’alumne/a ha de desenvolupar les dues qüestions explicitades (a cadascuna de les quals es pot assignar fins a 1,5 punts).
En primer lloc, ha d’explicar a grans trets el procés de la Mila, en què va avançant en el seu coneixement del món, sota el guiatge del pastor: de la Natura, de la bellesa, del comportament dels homes, de l’amor, del desig; en definitiva, del Bé i del Mal. I amb una conclusió: el desengany del món i, per a ella, la solitud. La referència als personatges servirà a l’alumne/a per a marcar els moments clan en aquest procés i què suposa cadascú, per a ella, en aquest procés: el pastor, el Bé, el guia, el «savi»; l’Ànima, el Mal, la destrucció, el vici;
en Matias, la mesquinesa i l’abúlia, la manca de personalitat; l’Arnau, el desig eròtic.
En segon lloc, ha de relacionar el sentit de la novel·la amb la temàtica general del modernisme.
Si l’alumne/a complementa la seva resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l’enunciat, però que hi és tanmateix pertinent, se li pot assignar per aquest concepte fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts.
6. La solitud es converteix en el sentiment més profund de Mila al llarg de la novel·la, i les dues referències esmentades a l’enunciat no fan més que posar-ho en evidència de manera fins i tot estructuradora (obrint i tancant l’obra). És clar que la solitud primera no és exactament la mateixa que l’última; la primera és més física; la darrera és íntima, profunda: haurà marcat definitivament el personatge de la Mila.
7. L'alumne/a ha d'explicar a grans trets el procès de la Mila. Pot haver llegit Solitud com una novel·la d'iniciació (no cal que s'hi refereixi així), en què la protagonista va avançant en el seu coneixement del món: de la Natura, de la bellesa, del comportament dels homes, de l'amor, del desig; en definitiva, del BÈ i del Mal. Sota el guiatge del pastor. I amb una conclusió: el desengany del món i, per a ella, la solitud.
La referència als personatges esmentats servirà a l'alumne/a per a marcar els
moments claus en aquest procès i què suposa cadascun, per a ella, en aquest procès: el pastor, el BÉ, el guia, el savi; l'Ànima, el MAL, la destrucció, el vici; en Matias, la mesquinesa i l'abúlia, la manca de personalitat; l'Arnau, el desig eròtic. Els dos aspectes tal com es destrien a l'enunciat, es valoraran amb 1,5 punts cadascun.
Si l'alumne/a complementa la seva resposta de manera correcta i coherent amb
alguna qüestió no explicitada estrictament en l'enunciat, però que és tanmateix
pertinent, se li pot assignar per aquest concepte fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts.
8. A partir del text d’Isidor Cònsul sobre Solitud i la vostra lectura de la novel·la, expliqueu els personatges del Pastor i l’Ànima considerant especialment el que representen en l’obra, la seva simbologia i com influeixen en l’itinerari vital de la Mila.
“Com a elements de síntesi, el pastor i l’Ànima, forces i símbols contrapuntats de la naturalesa, exerceixen la seva influència, positiva o negativa, sobre cadascun dels components del jove matrimoni d’ermitans. Així, el guiatge del pastor és a la base de la madura determinació final de la Mila, i així mateix l’Ànima és darrere de la cursa de degradació endegada per Matias.” [3 punts] L’alumne/a ha d’explicar, conjuntament o per separat, els dos aspectes següents: què representen aquests dos personatges en l’obra, i com influencien en el procés d’individualització i coneixement del món de Mila. L’alumne/a ha de demostrar un bon coneixement de la simbologia d’aquests dos personatges en l’obra i que sap relacionar-los amb el procés vital cap a la recerca de la pròpia individualitat de la dona. Cadascun d’aquests aspectes es valorarà amb un 1’5. Es pot valorar també la inclusió d’altres punts, a banda dels esmentats, sempre que estigui ben argumentada la incorporació; se li pot assignar per aquest concepte fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts.
9. L’alumne/a ha d’explicar què representa cadascun d’aquests personatges per a la Mila, tot posant més èmfasi en les figures del pastor i de l’Ànima pel que tenen de simbòlic; també ha d’explicar quina mena de relació manté amb cadascun d’ells i per què albcapdavall és una relació que no pot satisfer la Mila.
Gaietà, el pastor, representa el Bé, el guia, la saviesa, la llum, el símbol de l’ésser superior... Sintetitza en definitiva tots els valors positius. Per a la Mila és un element protector, un esperit asserenat que esdevé decisiu en el seu procés d’aprenentatge. Amb ell aprendrà a superar les pors, a conèixer la muntanya i a prendre, progressivament, consciència de la seva pròpia individualitat i a ser capaç de prendre la seva primera decisió lliure. El pastor mira la Mila “des de dalt”, sense desig, amb una mirada protectora. En un moment de l’obra la Mila malinterpreta la seva relació amb el pastor i se sent atreta per ell, però després de la seva mort s’adonarà del que representava el pastor i també de com ell sempre havia estat fidel a un amor espiritual.
L’Ànima representa el mal, la força destructora, tot allò que s’oposa als valors representats pel pastor: A diferència d’aquest, que es caracteritza pel domini de la paraula, l’Ànima està pràcticament desposseït de parla, es tracta d’un personatge animalitzat, es trobaria – seguint les teories de Nietzsche – en l’estadi més primitiu de l’ésser humà, lligat encara al determinisme cec de la
matèria i movent-se per impulsos primaris. Per això mira la Mila “des de baix”, amb una mirada que representa el desig més primari, el de la carn i la perpetuació de l’espècie, el sexe destructor . Per això violarà la Mila. La dona en desconfia des del primer dia, tot i que en algun moment voldria que el seu marit la mirés ni que fos amb la mirada de desig de l’Ànima.
En Matias és un ésser abúlic, gandul, feble i covard. Un home insensible i indiferent a la seva dona: l’ha portada, contra la seva voluntat a la muntanya, és incapaç de comunicar-se amb ella, i no mostra desig de cap mena. A diferència dels altres personatges no té cap mena de mirada sobre la Mila, ni protectora, ni de desig; és “una bèstia sense zel”. Els sentiments de Mila per ell passaran de la “paciència” inicial, a la “resignació” , al “menyspreu” i a “l’abominació” del final.
L’Arnau és agradable, ben plantat i representa el desig i la potència sexual (és “ferm i gallard com una alzina jove”). S’enamora de la Mila en plena primavera i fins i tot voldria renunciar al seu casament proper. La seva mirada és una mirada franca, d’admiració i desig; la Mila també se sent atreta per ell, però la mirada del pastor s’interposa entre ells dos i finalment la Mila renunciarà a
aquesta possibilitat.
L’anàlisi del pastor i de l’Ànima es valorarà amb 1 punt per a cadascun dels personatges; el d’en Matias i l’Arnau amb 0.5, també per a cadascun.
Si l’alumne/a complementa la seva resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l’enunciat, però que hi és tanmateix pertinent, se li pot assignar per aquest concepte fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts assignats al contingut.
10. L’alumne/a ha d’explicar de quina manera es relaciona el camí físic de pujada i baixada de la muntanya, amb el d’aprenentatge de la Mila, una dona plena d’incertesa i por a l’inici, segura al final, amb la distribució dels capítols de la novel·la. Com s’estructura cronològicament en dues parts, corresponents a la primavera i la tardor, ambdues marcades per un clímax argumental, i alguns dels paral·lelismes que s’hi observen: Pujada / Davallada, Neteja / Cimalt. Es pot valorar també la inclusió d’altres punts, a banda dels esmentats, sempre que estigui ben argumentada la seva incorporació. La puntuació, en tot cas, no excedirà mai els 2 punts que val la pregunta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada