Passa al contingut principal

I tu, ja llegeixes en català?

Imatge
Escrita per Josep Aparicio
Uns quants dies abans de Sant Jordi, el departament de Cultura de la Generalitat va fer públic l’informe de dades de lectura de l’any passat. Sobta l’abundància de lectures superficials d’aquestes dades. Continua la desproporció habitual entre els que llegeixen en català (26,4%) i els que ho fan en castellà (71%). No són dades estrictament negatives. Només cal creuar unes quantes variables. 1) La població castellanoparlant catalana, amb el castellà com a llengua materna, ara mateix, arriba ja al 55% com a mínim. És lògic i comprensible que un lector castellanoparlant compri els llibres en castellà. 2) Les editorials publiquen majoritàriament en castellà, de manera que de vegades, quan compren un títol important, només apareix en aquesta llengua. Encara més, compren els drets per a totes dues llengües amb la idea de publicar-lo tan sols en castellà i, alhora, que la competència ni tan sols pugui publicar-lo en català. Què ha de fer, el lector en llengua catalana? ¿No llegir el llibre perquè només es troba en castellà? 3) Fixem-nos en l’únic moment de l’any en què l’oferta arriba al públic en igualtat de condicions, més o menys: Sant Jordi. Aquí és espectacular: es ven igual o lleugerament més en català que en castellà. 

Jugar sempre a camp contrari
 
(i 4) No es parla de la responsabilitat dels llibreters. D’acord, prou feina tenen a fer anar endavant el negoci, però és més que evident que són ells els que tenen molt a dir sobre la qüestió. Només cal donar un cop d’ull a l’aparador de moltes llibreries: la majoria de l’oferta és en castellà. El mateix cop d’ull el donem a les grans superfícies de llibreria i passa igual. Però amb un agreujant, en aquest cas, compartit per editorials i llibreries: és més probable reeditar en castellà que no pas en català per una qüestió de massa crítica de l’oferta. Així és que un entra a la llibreria a comprar un llibre en català i li diuen que està exhaurit. La solució és sovint comprar-ne un altre (i l’atzar pot fer que sigui en català o en castellà).En resum, visca la literatura! Visca Sant Jordi! Però és clar com l’aigua que la producció en català sempre juga el partit a camp contrari. D’aquí que, comptat i debatut, aquest 26,4% no sigui, ni de bon tros, un resultat ni dolent ni decebedor. ✒

Lluís A. Baulenas per al diari Ara
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater (2) Anàlisi de l'obra.

Escrita per
Aquí trobareu una sèrie de qüestions que faran que acabeu de reflexionar sobre l'obra. L’obra planteja una doble problemàtica social i individual, això és una situació col·lectiva dominada per la superstició i l’endarreriment mantinguts per uns interessos oligàrquics i la situació de submissió d’una massa conformista d’una banda, i de l’altra els intents individuals d’uns personatges que pretenen un canvi. Així doncs, hi haurà un enfrontament entre els dos bàndols, entremig trobem la figura de la Cecília, filla del cacic Amat que es rebel·la contra la figura del pare no només com un fet generacional, sinó sobretot perquè aquest home autoritari representa un estat de coses, el manteniment d’unes estructures que sotmeten la dona -la filla, l’esposa- a la seva voluntat.  El conflicte d’ Aigües encantades rau en la creació d’unes antítesis extremades: religió-raó, reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradició-educació, entre altres. Puig i Ferreter escriu una obra que e...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Vicent Andrés Estellés (poemes)

Escrita per Josep Aparicio
1 m'he estimat molt la vida, no com a plenitud, cosa total, sinó, posem per cas, com m'agrada la taula, ara un pessic d'aquesta salsa, oh, i aquest ravanet, aquell all tendre, què dieu d'aquest lluç, és sorprenent el fet d'una cirera. m'agrada així la vida, aquest got d'aigua, una jove que passa pel carrer aquest verd                aquest pètal                                 allò una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls, i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula, com aquest passarell,                               aquell melic, com la primera dent d'un infant....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Discurs llegit a Sitges en la tercera Festa Modernista

Escrita per Josep Aparicio
Per iniciar la tercera festa modernista, Rusiñol llegí un discurs que ha quedat com la síntesi del corrent esteticista del moviment, aquí el teniu transcrit: "És la tercera vegada que el Cau Ferrat es reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a somniar al peu d'aquest platja hermosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre aigües de poesia malalts que estem del mal de prosa que avui corre en la nostra terra. Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment, per treure'ns el fred que corre per les venes de tothom, aixoplugant-nos sota la bandera de l'art; per banyar-nos i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la tristesa de la boira. Venim perquè necessitem espolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat forçada o riure estúpid com ha imposa...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació