Passa al contingut principal

Aigúes Encantades de Puig i Ferrater (3) Preguntes que han sortit als exàmens de selectivitat.

Aquí us he recollit les diverses preguntes que de Selectivitat s'han fet els últims anys sobre l'obra que acabem de llegir:


  • Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, planteja un conflicte ideològic a partir d’una situació concreta. Expliqueu, en primer lloc, quines causes provoquen el conflicte i com es resol; després, digueu quins valors s’hi enfronten i quins personatges encarnen aquests valors (tingueu en compte conceptes com regeneracionisme i vitalisme). [3 punts]
  • El conflicte i la polarització ideològics plantejats a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, s’encarnen en diversos personatges. Identifiqueu la font del conflicte i descriviu la posició ideològica i vital dels personatges principals. Relacioneu els valors en conflicte amb les idees del Modernisme. [3 punts]
  • Descriviu el personatge de Vergés a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Tingueu en compte, sobretot, la seva relació amb Cecília i l’actitud que adopta davant el conflicte que l’obra planteja. [2 punts]
  • Descriviu el personatge del Foraster i les seves idees a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.[2 punts]El conflicte que planteja Joan Puig i Ferreter a Aigües encantades es pot reduir a un enfrontament entre l’individu i la col·lectivitat, que respon a un sistema d’oposicions ideològiques. Expliqueu en quin moment de l’acció dramàtica es planteja obertament el conflicte, quins valors s’hi oposen i quin paper hi fa la multitud.[3 punts]
  • Expliqueu les característiques del personatge de Cecília a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Relacioneu la seva actitud amb els conceptes de vitalisme i regeneracionisme, i establiu el sistema d’afinitats i oposicions ideològiques i generacionals que manté amb els altres personatges de l’obra (especialment amb els pares, el Foraster i Vergés).[3 punts]




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater (2) Anàlisi de l'obra.

Aquí trobareu una sèrie de qüestions que faran que acabeu de reflexionar sobre l'obra. L’obra planteja una doble problemàtica social i individual, això és una situació col·lectiva dominada per la superstició i l’endarreriment mantinguts per uns interessos oligàrquics i la situació de submissió d’una massa conformista d’una banda, i de l’altra els intents individuals d’uns personatges que pretenen un canvi. Així doncs, hi haurà un enfrontament entre els dos bàndols, entremig trobem la figura de la Cecília, filla del cacic Amat que es rebel·la contra la figura del pare no només com un fet generacional, sinó sobretot perquè aquest home autoritari representa un estat de coses, el manteniment d’unes estructures que sotmeten la dona -la filla, l’esposa- a la seva voluntat.  El conflicte d’ Aigües encantades rau en la creació d’unes antítesis extremades: religió-raó, reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradició-educació, entre altres. Puig i Ferreter escriu una obra que e...

Vicent Andrés Estellés (poemes)

1 m'he estimat molt la vida, no com a plenitud, cosa total, sinó, posem per cas, com m'agrada la taula, ara un pessic d'aquesta salsa, oh, i aquest ravanet, aquell all tendre, què dieu d'aquest lluç, és sorprenent el fet d'una cirera. m'agrada així la vida, aquest got d'aigua, una jove que passa pel carrer aquest verd                aquest pètal                                 allò una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls, i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula, com aquest passarell,                               aquell melic, com la primera dent d'un infant....

Discurs llegit a Sitges en la tercera Festa Modernista

Per iniciar la tercera festa modernista, Rusiñol llegí un discurs que ha quedat com la síntesi del corrent esteticista del moviment, aquí el teniu transcrit: "És la tercera vegada que el Cau Ferrat es reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a somniar al peu d'aquest platja hermosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre aigües de poesia malalts que estem del mal de prosa que avui corre en la nostra terra. Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment, per treure'ns el fred que corre per les venes de tothom, aixoplugant-nos sota la bandera de l'art; per banyar-nos i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la tristesa de la boira. Venim perquè necessitem espolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat forçada o riure estúpid com ha imposa...