Què és Icària Literària

Si el llenguatge ens fa humans, la literatura, potser, ens fa persones. Persones que es relacionen unes amb altres i que senten la necessitat de contar-se històries que perduren en el temps. Estudiar literatura és, per tant, estudiar-nos a nosaltres mateixos, saber com hem sigut i com volem ser. Els desitjos, els records i les passions humanes més elementals com l'humor i l'amor estan totes als llibres. Obrir un llibre és, també, mirar-nos a dins.

Aquest blog està dedicat a la literatura catalana contemporània i actual. Construït a base d'una selecció d'articles acadèmics i periodístics pretén ser una aproximació a les vicissituds, fracassos i encerts dels escriptors que escolliren la nostra llengua en els últims cent cinquanta anys. L'objectiu és eminentment didàctic a un nivell preuniversitari, i és obert a tots els qui vulguen fer-ne ús amb aquests mateixos interessos.

Espere que us agrade, us divertiu, i que hi trobeu allò que busqueu. Gràcies per la visita. Continuem llegint! ;-)

Josep Aparicio

Professor de Llengua i Literatura Catalana

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater (2) Anàlisi de l'obra.

Aquí trobareu una sèrie de qüestions que faran que acabeu de reflexionar sobre l'obra. L’obra planteja una doble problemàtica social i individual, això és una situació col·lectiva dominada per la superstició i l’endarreriment mantinguts per uns interessos oligàrquics i la situació de submissió d’una massa conformista d’una banda, i de l’altra els intents individuals d’uns personatges que pretenen un canvi. Així doncs, hi haurà un enfrontament entre els dos bàndols, entremig trobem la figura de la Cecília, filla del cacic Amat que es rebel·la contra la figura del pare no només com un fet generacional, sinó sobretot perquè aquest home autoritari representa un estat de coses, el manteniment d’unes estructures que sotmeten la dona -la filla, l’esposa- a la seva voluntat. El conflicte d’ Aigües encantades rau en la creació d’unes antítesis extremades: religió-raó, reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradició-educació, entre altres. Puig i Ferreter escriu una obra que e...

Més informació

Solitud: mite, personatges, símbols, webs d'interès

Aquí trobareu un estudi de la novel·la i alguns enllaços per si creieu que necessiteu completar-lo. El mite de la terra alta i de la terra baixa Víctor Català utilitza el mite de la terra alta i de la terra baixa com a via de plasmació de dues formes de vida antitètiques: la plana, la de l'utilitarisme, la monotonia i la despersonalització (és a dir, la "no-vida"); la muntanya, com l'espai del misteri, de la lluita i dels ideals (és a dir, la "vida"). L'ascensió a la muntanya, doncs, és, per a la Mila, l'entrada a la vida, el camí cap allò que Gabriel Alomar anomenava el "segon naixement de la persona", que es realitza "en el camí que s'eleva de la inconsciència a la consciència de l'home"." (Castellanos, HLC, p. 611). La Mila, al final, escapa al determinisme de l'ambient; això fa que Solitud no sigui, en absolut, una obra naturalista. A l’episodi “La creu” l'autora aprofita per posar ...

Més informació

La teoria de la paraula viva o la poètica maragalliana

Joan Maragall no només va escriure poesi, sinó que també feu nombroses col·laboracions a la premsa, assaigs i conferències. D'entre la seva obra assística destqaquen dos textos on desenvolupà la seva teoria poètica: "La paraula viva", a continuació en teniu un reproduït: Elogi de la paraula "Senyors: Quina glòria per a mi haver arribat a seure en aquest lloc i ésser el primer d’alçar la veu en l’anyada! I doncs, ¿tant m’estimeu que us fes goig per a presidir tota la companyia? Jo vull correspondre al vostre amor i a la dignitat que ell tot sol em concedia, parlant-vos del nostre amor comú a la raó d’ésser d’aquesta casa, fent-vos l’Elogi de la Paraula. Diu Ramon Llull: “Tot quant hom pot sentir amb els cinc senys corporals, tot és meravella; mes car hom les coses sovint sent corporalment, per això no se’n meravella. Això mateix esdevé de totes les coses espirituals que hom pot membrar o entendre.” Doncs jo crec que la paraula és la...

Més informació

Icària literària

Cercar en aquest blog