Què és Icària Literària

Si el llenguatge ens fa humans, la literatura, potser, ens fa persones. Persones que es relacionen unes amb altres i que senten la necessitat de contar-se històries que perduren en el temps. Estudiar literatura és, per tant, estudiar-nos a nosaltres mateixos, saber com hem sigut i com volem ser. Els desitjos, els records i les passions humanes més elementals com l'humor i l'amor estan totes als llibres. Obrir un llibre és, també, mirar-nos a dins.

Aquest blog està dedicat a la literatura catalana contemporània i actual. Construït a base d'una selecció d'articles acadèmics i periodístics pretén ser una aproximació a les vicissituds, fracassos i encerts dels escriptors que escolliren la nostra llengua en els últims cent cinquanta anys. L'objectiu és eminentment didàctic a un nivell preuniversitari, i és obert a tots els qui vulguen fer-ne ús amb aquests mateixos interessos.

Espere que us agrade, us divertiu, i que hi trobeu allò que busqueu. Gràcies per la visita. Continuem llegint! ;-)

Josep Aparicio

Professor de Llengua i Literatura Catalana

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aigües Encantades de Joan Puig i Ferrater (2) Anàlisi de l'obra.

Aquí trobareu una sèrie de qüestions que faran que acabeu de reflexionar sobre l'obra. L’obra planteja una doble problemàtica social i individual, això és una situació col·lectiva dominada per la superstició i l’endarreriment mantinguts per uns interessos oligàrquics i la situació de submissió d’una massa conformista d’una banda, i de l’altra els intents individuals d’uns personatges que pretenen un canvi. Així doncs, hi haurà un enfrontament entre els dos bàndols, entremig trobem la figura de la Cecília, filla del cacic Amat que es rebel·la contra la figura del pare no només com un fet generacional, sinó sobretot perquè aquest home autoritari representa un estat de coses, el manteniment d’unes estructures que sotmeten la dona -la filla, l’esposa- a la seva voluntat. El conflicte d’ Aigües encantades rau en la creació d’unes antítesis extremades: religió-raó, reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradició-educació, entre altres. Puig i Ferreter escriu una obra que e...

Més informació

Solitud: mite, personatges, símbols, webs d'interès

Aquí trobareu un estudi de la novel·la i alguns enllaços per si creieu que necessiteu completar-lo. El mite de la terra alta i de la terra baixa Víctor Català utilitza el mite de la terra alta i de la terra baixa com a via de plasmació de dues formes de vida antitètiques: la plana, la de l'utilitarisme, la monotonia i la despersonalització (és a dir, la "no-vida"); la muntanya, com l'espai del misteri, de la lluita i dels ideals (és a dir, la "vida"). L'ascensió a la muntanya, doncs, és, per a la Mila, l'entrada a la vida, el camí cap allò que Gabriel Alomar anomenava el "segon naixement de la persona", que es realitza "en el camí que s'eleva de la inconsciència a la consciència de l'home"." (Castellanos, HLC, p. 611). La Mila, al final, escapa al determinisme de l'ambient; això fa que Solitud no sigui, en absolut, una obra naturalista. A l’episodi “La creu” l'autora aprofita per posar ...

Més informació

Solitud, estructura, temps, tema, modernisme, llengua i estil.

Aquí trobareu un estudi de la novel·la i alguns enllaços per si creieu que necessiteu completar-lo. Estructura La novel·la la podem estructurar, segons el seu contingut, en quatre parts: A la primera part (capítols I-VII), se'ns mostra la presa de contacte de la protagonista amb la realitat. Des del primer capítol, el paisatge actua com a correlat objectiu de l'estat d'ànim de la Mila (fet que es mantindrà al llarg de tota la novel·la) i se n'apunta el tema central: l'autorealització de la protagonista. Durant la segona part (capítols VIII-X), se'n desenvolupa el nucli. A través d'aquests capítols trobem una representació del que és la vida en societat i quin és el comportament dels individus quan formen un grup. A més es produeix el trencament del matrimoni de la Mila i en Maties d'una manera definitiva i la protagonista pren consciència que ha perdut el domini sobre l'entorn. A la tercera part (capítols XI-XVII) la Mila va prenen...

Més informació

Icària literària

Cercar en aquest blog