Icària literària

Una de les expressions preferides d'Espriu en parlar de la funció de la seva literatura era    “salvar els mots”, “salvar la llengua”, però què volia dir exactament i quina plasmació té aquesta intencionalitat en la seva obra? Una obra literària  es fa en una llengua concreta, la  que sigui, i no pas en qualsevol llengua.  I això precisament defineix un  dels trets intrínsecs alhora de la lingüisticitat,  que només es pot realitzar  a través de llengües concretes i en  llengües concretes, i de les obres literàries,  que també és indispensable  que es realitzin en una llengua. El fet  que una obra no sigui ni pugui ser  feta en qualsevol llengua, sinó que ho  hagi de ser i ho sigui en una llengua  concreta, no és un tret accidental o  accessori de l’obra sinó un element  constitutiu indispensable. Forma  part del sentit i de l’essència de l’obra. Per tant,  la relació  de l’obra literària amb la llengua  no és externa. La relació de l’obra literària  amb la llengua és de pura

Començarem amb els espais: Topònims:  Abenaljatib  ("Tarot per algun titella de teatre d’Alfaranja"); Albània  ("Potser contat de nou amb parsimònia"); Alfaranja ("Tarot..."); Àustria ("Potser..."). Bakony ("Potser..."); Belgrad,  ("Potser..."); Borszony ("Potser..."); Brandenburg ("Potser...);  Brentelfeld ("Potser..."); Brno ("Potser..."); Buda  ("Potser...");  Ciutat de les Santes ("Tarot..."); Constantinoble  ("Potser..."); Croàcia  ("Potser...");  Dinamarca ("Potser...");  Eger ("Potser..."); Esseg ("Potser...");  Feu de Linda ("Potser...");  Gran Alföld ("Potser..."); Gyalu  ("Potser...");  Hegyalgia ("Potser...");  Kanizsa ("Potser..."); Kepten ("Mariàngela l'herbolària"); Kiss Alföld ("Potser...");  Konilòsia ("El me

Seguirem amb els personatges, on es barregen els inventats, els que tenen un referent real, els mítics... Adela Montoliu ("Les tres...");  visir Ahmed Köprüllü ("Potser...");  Aina Cohen ("El país moribund"); Alfons Maria de Ligorio Genisans ("Sota..."); l ’Altíssim ("Tarot..."); Amadeu Panets ("En Panets passeja el cap"); Amaranta ("Teoria de Crisant"); Amèlia Ginebreda (Les tres...);Angèlica Antomarchi ("Les tres...); mossèn Apagallums ("Conversió i mort d'en Quim Federal");   Ariadna ("Tarot...");  Bareu (Tereseta...); Becaina ("Sota..."); la monja Benincasa ("Sota..."); princesa Bijou Fontrodona ("Teoria...); duquessa Burgundòfora Felicitat de Frau ("Letízia");  Carles Gustau, rei de Suècia ("Potser...");   Carlets Ribalta ("Les tres..."); Carola Marelli ("Letízia"); Cecília Metel·la ("Sota..."); Coix

La literatura sempre ha tendit a construir móns propis la confecció dels quals provenen de les idees i del pensament de cada autor. Podem dir que durant el segle XX ela autors van ampliar la confecció d'aquests móns fins a convertir-los en universos. Aquest seria el cas de Salvador Espriu. Crea un gran univers literari, que parteix del mite de Sinera , i que es va engrandint. Ja sabem que Sinera es forma a partir d'Arenys. Ara bé, no és Arenys en si, és un Arenys transmutat que es forma a partir d'anècdotes, personatges reals, llocs i situacions segons la interpretació que en fa l'autor. Moltes vegades es barreja amb mites de procedència culta, amb dobles significats.  Cementiri d'Arenys Espriu construeix el seu Arenys barrejant-lo amb mites antics, el converteix en un món totalment personal, propi i, quasi sempre, distorsionat. (a vegades  és un món enyorat passat pel filtre de l'elegia, altres n'és un de construït a partir de la caric

El postsimbolisme en Josep Carner:  Preocupació per la condició de l'home: virtuts i limitacions de la persona humana. El terme «postsimbolisme» es refereix a dues realitats culturals. La primera, un període literari europeu que abasta, aproximadament, de finals del segle XIX als anys trenta del segle XX. La segona, una poètica o concepció comuna de la poesia desenvolupada a l’Europa del segle XX. Aquest segon significat del terme, però, ha esdevingut molt confús en la bibliografia existent i avui resulta pràcticament impossible aclarir-ne els límits, la funció i el sentit. De tota manera hem de tenir present que l’ús del terme «postsimbolisme» o «poètica postsimbolista» per englobar una concepció de la poesia comuna a diversos poetes contemporanis resulta útil a la historiografia literària perquè respon a una realitat cultural existent; i que, per tant, cal clarificar-lo, delimitar-lo i definir-lo amb precisió.  Diversos poetes europeus escriuen a partir d’una conce

Comentari de "Nocturn" És fàcil de veure que entre aquest magnífic poema i els més típicament noucentistes de Josep Carner hi ha una gran diferència, tant per l'actitud del poeta (ja no hi contempla el món des de fora, talment «un déu venturós», sinó que participa subjectivament en la trama lírica) com pel tractament dels mots i de l'àmbit de realitat (o irrealitat) que vol abastar amb els seus versos. No obstant això, ens enganyaríem si penséssim que ens trobem davant una transformació que afecta tota la seva poesia. Carner, amb els anys, incorporà noves influències i temptejà diverses tonalitats, però només cal fullejar les altres seccions d' El cor quiet per veure que la poesia carneriana anterior perviu al costat de poemes com el que estem comentant. Amb el temps, l'obra de Carner s'enriqueix i es diversifica, però sense renunciar a res. Com els altres grans poetes postsimbolistes (pensem en Eliot, Benn, Alberti —o el nostre Foix), Carner assumí l&

El Simbolisme.   Introducció El conflicte entre l’escriptor i la societat burgesa que van viure tant Baudelaire com Flaubert, es va traduir en una nova literatura, la de la modernitat, caracteritzada pel refús a admetre cap restricció en la tria artística dels temes i centrada en l’experiència de la vida urbana. La poesia de Baudelaire, que expressa les ambivalències del seu món imaginatiu i emotiu, sense defugir-ne els aspectes repugnants i morbosos, va reemplaçar la concepció tradicional de la bellesa artística. Els poemes de Les flors del mal , la seva gran i única obra com a poeta, són, justament “les flors malaltisses” de la civilització industrial en què es movia i que fan d’aquest llibre, com ell mateix diu, un “miserable diccionari de melancolia i de crim”. Les imatges dels seus poemes combinen sovint els elements llunyans i exòtics amb els quotidians i tenen una gran força expressiva com a conseqüència de la seva precisió i exactitud. El simbolisme. Autors més rel